Sabem escoltar?

Sabem escoltar?

Quan et demano que m'escoltis i comences a donar-me consells.
Com creus que em sento?
Només he demanat que m'escoltis, no t'he demanat que em donis consells.

Quan et demano que m'escoltis i comences a dir-me per què no hauria de sentir-me d'aquesta manera.
Com creus que em sento?
Es possbile que em senti negat en la meva emoció. No comprès, sensació de solitud.

Quan et demano que m'escoltis i et sembla que has de fer alguna cosa per a solucionar el meu problema.
Com creus que em sento?
No t'he demanat solucions, només que m'escoltis i que pugui per mi mateix/a trobar solucions. Això em donarà més confiança amb mi mateixa, amb mi mateix.

Potser està bé recordar i recordar que: si fas alguna cosa per mi que puc i necessito fer per mi mateix, es pot incrementar el meu temor i la meva sensació d'ineptitud.

Quan m'acceptes, em senti com em senti. M'estàs ajudant. Començo a sentir les meves pròpies paraules, les meves pròpis emocions, sense interferències. 
Des d'aquí puc anar veient més clar què em passa i començar a prendre decisions per mi mateixa, per mi mateix. 
Començar a sortir d'una situació interna de confusió i passar a fer-ho més fàcil, molt més fàcil.

Si sabem escoltar, tot és  més fàcil, molt més fàcil.

post-vacances

Moltes i molts, segurament s'han quedat un punt enganxats a les vacances i al seu ritme.

Com retornar al ritme quotidià i tornar a tenir ànims renovats?

Com sempre depèn de nosaltres. Si tenim un projecte, estem més ocupats amb les acciones que hem de fer per arribar-hi i d'aquesta manera deixem enrere les vacances, deixem enrere el passat.. Mirem el futur des del presen,t construÏm el nostre futur. 

Podem tenir projectes diaris: quedar amb algú amb qui ens sentim bé i anar a prendre alguna cosa, anar a fer sport, preparar un CV, fer algun curset, aprimar-se per perdre "los heladitos del verano"...cada persona es pot crear el seu petit o gran projecte.

Tenir projectes ens torna la il·lusió, les ganes de viure, l'esperança en el futur.

Tenir projectes depèn de nosaltres. Please comencem tots a tenir nous projectes o a insisitir en els que ja tenim.


El dissabte 5 d'octubre fem la 2a ediciódel taller OPEN MIND, OPEN BODY
. 
Crec que et pot ser de gran ajuda per relacionar-te millor amb tu mateixa, amb tu mateix i amb els altres. I d'aquesta manera veure que la vida és més fàcil i depèn de tu.

La fragilitat i les medalles

Qui  sigui fràgil o vulnerable que aixequi el dit...

Jo ja he aixecat el dit. 

I poder-me mostrar vulnerable, m'allibera de moltes màscares, de molt de pes. 

Mostrar-se com s'és. Se't fa la vida més fàcil, més lleugera...

La pròpia fragilitat ens pot portar a comprendre més els altres. 

A vegades l'agressivitat surt de la fragilitat, de la vulnerabilitat, de la por.

Com els animals, quan tener por, poden agredir.

A causa de la fragilitat, els humans busquem molts cops medalles. 

Cadascú a la seva manera, és com si ens sentíssim petits i hem de construir-nos màscares tipus:

Jo llegeixo molt, sóc bastant intel·lectual i culte.
Jo tinc molts diners
Jo tinc moltes propietats
Jo sóc "guapo / guapa". 
Jo tinc bones relacions socials
Jo sóc important a la meva feina.
Jo porto un rellotge super
Jo he fet 10 quilòmetres corrents, només amb 12 minuts

En fi, cadascú ens volem posar medalles, molts cops per compensar la nostra fragilitat.

Quan algú se sent bé amb si mateix/a, ja no cal demostrar tant, no cal compensar tant. Senzillament s'és qui un/a és.

La fragilitat pot ser una gran amiga per comprendre els altres, per contactar més amb nosaltres, per treure'ns màscares.

La fragilitat, ens pot alliberar de la recerca constant de medalles.

Observació o interpretació?

Moltes vegades davant d'un fet, fem interpretacions. Com si fóssim el friend Rappel i la seva bola d'interpretar la realitat.

Exemples:
1. Un amic no em truca i em va dir què em trucaria ahir... Això és un fet observable. 

La interpretació pot ser:

• Alguna cosa li he fet i ara no vol ser el meu amic. 
• Segur que deu estar a l'hospital, li deu haver passat alguna cosa greu.
• M'està castigant per alguna cosa que li vaig dir... així fins a l'infinit.

2. No trobo parella. Fet observable, ara no tinc parella.

Interpretació:

• Clar com que sóc lleig, lletja, ningú vol estar amb mi.
• Tal com està el mercat... no hi ha res potable...
• Tal com m'ha anat el passat, segur que sempre estaré sol/sola

3. He conegut un noi/noia i m'ha donat el número de mòbil.

Interpretació:

• Segur que em casaré amb ell/ella. Segur que li agrado molt
• M'ha donat el número per quedar bé. Segur que no vol res de mi, com es pot fixar amb mi?

Si parem atenció al nostre dia a dia, veurem que estem constantment interpretant coses que realment no sabem. I generalment són interpretacions que ens fan mal.

Què fer, doncs? Aprofundir amb la realitat. 

• Si no sé res de l'amic, puc trucar-lo.
• Si no tinc parella, sortir més i veure què passa.
• Si he conegut algú, per saber-ne més, més hauré de sortir amb aquesta persona i observar com em sento, en lloc d'interpretar des de casa.

Observar o interpretar? Tema delicat. Si interpretem molt, podem acabar creient-nos coses que no són. 

Criticar els altres ens tensa.

Criticar els altres ens tensa.

A vegades, algú ens fa alguna cosa i no ens agrada. No li diem res, i comencem a criticar i a criticar la persona. 

Cada cop que critiquem, si ens observem, veurem que tant a nivell emocional com físic ens tensem. No ens fem bé ni a nosaltres mateixos/es ni a la persona criticada. 

Ni segurament tampoc fem bé a l'entorn, ja que el nostre estat d'ànim està convuls. Segurament no som ecològics i després de criticar algú, rep les conseqüències la gent del nostre costat, que no hi té res a veure.

Què fer, doncs?

Una possibilitat és parlar directament amb la persona i dir-li, amb molt de respecte i sobretot tenint cura de les formes, la cosa que ens ha enfadat. 

Recordem que si no tenim cura de les formes segurament activem l'orgull de l'altre/a. Quan l'orgull està activat, la persona generalment ja no escolta i es defensa (fins i tot amb un to agressiu). 

Una altra opció, en lloc de criticar, és proposar altres maneres de fer, de dir...Si per exemple algú fa un acte que no m'agrada, proposar-li si ho pot fer d'una altra manera.

Si ens parem a pensar el temps que dediquem a criticar els altres, segurament ens sorprendrà, segurament...

Ja estem preparant la 2a edició del taller vivencial OPEN MIND, OPEND BODY. Propera convocatòria 5 d'octubre, dissabte.

L'emoció, a vegades, és falta d'informació.

L'emoció, a vegades, és falta d'informació.

A vegades, sentim una gran ira perquè algú ens havia de trucar i no ho ha fet. Al cap d'un temps sabem que un impediment important va fer que no ens truqués. L'emoció de l'ira disminueix completament.

A vegades, sentim tristesa i enfadament perquè ens hem refredat, al cap d'un temps veiem que ens va anar bé el descans i ara ho veiem tot d'una manera més tranquil·la.

A vegades, tenim por d'alguna situació del futur i al final veiem que era una simple por. Si m'hagués informat millor i no hagués deixat que la meva ment generés fantasies catastròfiques, la por hagués baixat ràpidament.

Davant la situació actual  hi ha força por, hi ha gent que pensa "acabaré passant gana" és real o és una fabulació?. Si rebo més informació o en faig un bon ús: tinc uns petits estalvis, puc anar a viure a casa els pares, puc anar a viure a casa d'amics, el moment econòmic es recuperarà... segurament la por baixarà molt i molt. A més sempre que ens generem possibilitats d'acció, la por perd pes.

Crec que és un bon exercici per a cadascú/una, fer l'exercici de sentir una emoció i veure si buscant més informació o fer-ne'n  un bon ús de la que tinc, puja o baixa aquesta emoció. A vegades bucejar a la realitat obre possibilitats i ens ajuda molt i molt a la tranquil·litat.

Vaja that's my opinion.

Si en vols saber més, OPEN MIND, OPEND BODY.
Remember dia 13 de juliol. Fes-te la vida més fàcil, abans d'anar de vacances.

Cuidar les formes. Evitar conflictes

Cuidar les formes. Evitar conflictes

Moltes vegades les dificultats de relacions familiars, parella, amics, laborals... vénen de no saber cuidar les formes. Encara que jo tingui raó si ho dic malament, segurament activo l'orgull de l'altre/a, i comencem un "duelo" tipo western, en què ens anem disparant mútuament.

Cal ser conscients del nostre to, les nostres mans, la nostra mirada... si l'expressió no verbal és hostil, generarem hostilitat. I si no en som conscients no entendrem que l'altra persona es posi a la defensiva.

Cal saber en una conversa si posem gasolina o en treiem per veure si augmentem o disminuim el nivell de conflicte. Crec que és una bona experiència ser conscients d'això i no afegir gasolina al foc. Depèn de cadascú.

En una situació, conversa conflictiva algú ha de començar a apagar el foc.

Està a les nostres mans fer que les relacions flueixin més.

Si en vols saber, més vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY

Zona de comoditat, zona de transformació, zona de pànic

Zona de comoditat, zona de transformació, zona de pànic

Què és la nostra zona de comoditat?

Són aquelles situacions que tenim controlades, que no ens produeixen inquietud ni por. Podem passar tota la nostra vida en zones de comoditat. El preu és que no avancem cap a una major plenitud vital, ja que no explorem tot el que podem arribar a ser com a persones. Ens queda un sentiment d'insatisfacció.

La zona de transformació és sortir de la zona de comoditat i viure noves experiències que ens facin sentir molt més segurs/es davant de nous reptes, davant de nous canvis, davant de noves persones...

Som les nostres experiències, si experimentem poc, la nostra vida serà segurament bastant reduïda. Experimentem a la zona de transformació.

La zona de pànic. Si sóc massa arriscat/a puc anar a la zona de pànic, que pot ser un acte d'orgull, jo puc anar “a tope”” sense reconèixer que necessitem anar amb certa prudència. Si actuo anant a la zona de pànic, pot ser que no em funcioni i torni directament a la zona de comoditat durant un temps ja que he quedat escarmentat/a.

Si en vols saber més, vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY

Saps posar límits?

Saps posar límits?

Si poso bé els límits, m'evito molts i molts problemes posteriors. Posar límits és un acte de respecte cap a un mateix/a. Cal, però, també, respectar els altres. És a dir, mirar de posar límits sense ofendre els altres.

Hi ha gent que al primer límit es paren, n'hi ha d'altra que hem de ser més contundents, si no ens envaeixen. I quan algú t'ha envaït, costa molt més posar els límits.

Si admirem molt a alguna persona, a vegades ens costa més. No fos cas que no ens valorés el suficient davant el nostre No.

Si sabem posar límits, la nostra vida és més i més senzilla. Perquè també voldrà dir que em respecto més i això incrementa la meva autoestima.

Really, els límits és un tema fonamental. Insisteixo, sempre mirant de respectar els altres.

Per saber-ne més, vine als cursos OPEN MIND, OPEN BODY.

Cobreixes les teves necessitats emocionals?

Cobreixes les teves necessitats emocionals?

Si les cobreixes, et sentiràs amb:
interès, tranquil·litat,  relaxament,  alegria, energia,  motivació,  equilibri, comprensió...

Si no les cobreixes et sentiràs amb:
poca energia,  avorriment,  inquietud interna,  nervis,  desesperança, cansanci, sense ganes...

Què fer, doncs?
 Cal veure la insatisfacció com una amiga que ens diu que, sisplau, la mirem per veure quina necessitat hem de cobrir.

Primer de tot escoltar quina necessitat vol ser coberta i potser tu la ignores.

Després si veus que tu no la pots cobrir per tu sol/a, pots preguntar-te què pots fer, i també pots demanar ajuda a amics/amigues o gent que mereixi confiança.

Val la pensa escoltar-se un mateix/a. Segurament és l'únic camí per saber què vol el nostre interior i així tenir una vida més integrada entre el que necessitem i el que fem.

Si en vols saber més, Vine als cursos Open Mind, Open Body

Possible o probable? Camí cap a una vida més tranquil·la.

Possible o probable? Camí cap a una vida més tranquil·la. Si confonem el possible amb el probable, el nostre estat anímic serà tan volàtil com la borsa.

Si penso que em moriré de gana pot ser possible, però no probable.

El meu estat anímic em farà disminuir les meves capacitats per afrontar les adversitats.

Què fer? Informar-me de la situació, preguntar a persones de confiança com ho veuen des de fora i veure què puc fer.

Tinc més consciència i puc distingir entre el possible o el probable.

Actuo en conseqüència.

Rebaixo l'estrès i la tensió interior. Pas a l'acció, no em quedo paralitzat o surto corrent.

Please, no confonguem el possible amb el probable. Crec que és un tema crucial per al nostre estat mental i emocional. I al mateix temps corporal (tenir més o menys tensions).

Per saber mes, cursos Open Mind, Open Body.

Què fer si em falta la voluntat?

Què fer si em falta la voluntat?

Totes i tots, a vegades, ens falta la voluntat per anar a fer exercici, per netejar la casa, per fer dieta...

Si volem fer un "change" a la nostra vida per aconseguir resultats, cal ajudar-nos amb la voluntat. És una manera de fer-nos la vida més fàcil.

Coses a fer:
Quedar amb algú per anar a fer exercici. Hi ha gent que sent que ho ha de fer per si mateix/a i no vol quedar amb ningú. A vegades, només a vegades, pot ser el nostre propi orgull o les nostres ganes de no necessitar els altres (tema delicat).

Netejar la casa. Hi ha gent que convida a casa a amics/amigues i d'aquesta manera té l'estímul per netejar i arranjar la casa.

Fer dieta. Hi ha gent que demana a algú de fer-ho conjuntament i anar comentant com va. Fins i tot es pot demanar a algú, si se la pot trucar  en un moment en què es pot trencar la dieta, per rebre encoratjament i retornar a la dieta.

En fi, són petites coses que ens ajuden a la nostra vida diària. 

És fer-nos la vida més fàcil. I si ens fem la vida més fàcil, més fàcil serà relacionar-nos millor en el nostre entorn.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body

Motivació i autoexigència

Si ets molt exigent amb tu mateix/a, et convidem a fer un exercici de flexibilitat mental.

Fes una llista amb 10 “he de”...

Exemple:

• He d'enviar el CV
• He de cuidar del meu pare/mare
• He d'aprimar-me...

Ara refés aquesta llista i reescrius:

• Escullo enviar CV i així em sentiré millor ja que estic creant possibilitats d'aconseguir feina. I faig accions encaminades a cobrir la meva necessitat de trobar feina.

• Escullo cuidar al meu pare/mare i així em sento proper a ell/ella i segurament em reclamaran menys la meva atenció, ja que se sentiran més atesos.

• Escullo aprimar-me i així em sentiré més segur/a i podré posar-me aquella roba que m'agrada i que em fa sentir tan bé... Tindré més il•lusió per sortir, per anar a la platja...

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body. 

Adéu al sentiment de culpa

La culpa és quan fem alguna cosa que ha danyat la nostra autoimatge. Si la meva autoimatge és d'una persona tranquil·la, que respecta molt als altres, que té bon autocontrol de si mateix/a... i en algun moment sóc agressiu/a amb algú, m'he danyat la meva autoimatge, ja que no quadra amb qui “idealitzo” ser. Si flexibilitzo la meva autoimatge i accepto les meves ombres (el que no vull veure de mi mateix/a), cada vegada tindré menys sentiment de culpa, ja que m'acceptaré amb totes les meves llums i ombres. D'aquesta manera podré demanar perdó a qui hagi ofès, però no des de la culpa, sinó des de la consciència i acceptació de qui sóc ara per ara.

   Acceptant l'ombra, a poc a poc va desapareixent, ja que l'acullo com una part més de mi mateix/a.

Per a saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Ment en pau

Hi ha diferents maneres de deixar la ment en pau.  La clau està en no posar més inputs a la ment durant uns minuts cada dia. Permetre que la ment digereixi tota la informació que ja té. Podem seure en un banc de la ciutat i senzillament quedar-nos quiets/es durant uns 5 minuts, contemplant, observant el que passa pel carrer; sense jutjar, només observar:  "Ara passa un gos, ara  el vent mou les fulles dels arbres, ara el colom menja un tros de pa, ara passa una persona amb sabates brillants, etc."

Només observar tranquil·lament. Si ho fas de manera continuada, segurament et sorprendràs com la teva ment guanya més i més tranquil·litat.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Cuida la teva alimentació: Més equilibri mental i emocional.

La glucosa ens dóna energia. 

Si prenem molt dolç, sucres refinats: sucre blanc, de canya, moreno, xocolata, pastisseria, begudes amb sucre, tindrem una pujada d'energia, d'activitat (hiperglucèmia). Però al cap d'unes hores es produeix una baixada energètica (hipoglucèmia) per falta de glucosa. 

Això ens produeix un canvi mental i emocional important. De vegades ens sentim tristos/es i només és causat per una alimentació extrema i poc equilibrada. 

Aliments que ens donen una energia equilibrada i alhora ens equilibra la ment i les emocions: 

• Cereals integrals 
• Llegums 
• Llavors 
• Verdures d'arrel 
• Verdures de fulla
• Algues...

Val la pena a poc a poc prendre consciència de la repercussió que té al nostre món mental, emocional i energètic la nostra forma d'alimentar-nos. Al final, és fer-nos responsables de nosaltres mateixos/es.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Reenquadrar pensaments

És una tècnica que ens permet canviar pensaments negatius per uns altres més positius. És obrir-se a una realitat més àmplia.  De vegades ens quedem amb una sola visió d'una situació i realment hi ha moltes formes de veure-ho.  Si a poc a poc vaig aprenent a reenquadrar pensaments, m'estic creant una realitat molt més transitable, molt més fàcil de portar.  Si canvio els meus pensaments, les meves emocions també canviaran. Fins i tot notaré que el meu cos està cada dia més relaxat, menys tens. Val la pena practicar aquesta tècnica. Exemples: Estic malalt/a: Estic recuperant energies per tornar al món amb més forces. M'ha deixat la parella: Oportunitat per conèixer gent nova, oportunitat per fer-me fort/a davant l'adversitat. S'ha mort una persona estimada: Valoraré encara més la vida i les persones que m'envolten. He de treballar: Escullo treballar i així disposo de diners per estar més tranquil/a. He fracassat: He après molt i em servirà per a properes ocasions. Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Acció o Reacció?

Davant un estímul que no t'agrada, com respons? 

Des de la reacció o des de l'acció? 

Si la teva personalitat la mana el teu nen/a interior, segurament reaccionaràs tal com ho feies de petit/a: 

• amb agressivitat 
• amb morros 
• distanciant-te de les persones que t'han dit alguna cosa que t'ha dolgut o 
• distanciant-te de la vida
• aïllant-te... 

Cadascú tenim diferents formes de reaccionar. 

Generalment ens deixa un mal estar interior i també ressentiment. 

Si prenem una mica de distància, podrem contestar des de l'acció i haurem fet un salt important en el nostre creixement personal. Haurem après a desprendre'ns de les cadenes de la reacció. 

Només necessitem deixar un espai entre l'estímul que no ens agrada i la resposta que donem. 

Si em tracto bé a mi mateix/a serà molt més fàcil viure des de l'acció i no des de la reacció. 

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.