diumenge, 4 d’agost del 2013

Observació o interpretació?

Moltes vegades davant d'un fet, fem interpretacions. Com si fóssim el friend Rappel i la seva bola d'interpretar la realitat.

Exemples:
1. Un amic no em truca i em va dir què em trucaria ahir... Això és un fet observable. 

La interpretació pot ser:

  • Alguna cosa li he fet i ara no vol ser el meu amic. 
  • Segur que deu estar a l'hospital, li deu haver passat alguna cosa greu.
  • M'està castigant per alguna cosa que li vaig dir... així fins a l'infinit.


2. No trobo parella. Fet observable, ara no tinc parella.

Interpretació:

  • Clar com que sóc lleig, lletja, ningú vol estar amb mi.
  • Tal com està el mercat... no hi ha res potable...
  • Tal com m'ha anat el passat, segur que sempre estaré sol/sola


3. He conegut un noi/noia i m'ha donat el número de mòbil.

Interpretació:

  • Segur que em casaré amb ell/ella. Segur que li agrado molt
  • M'ha donat el número per quedar bé. Segur que no vol res de mi, com es pot fixar amb mi?


Si parem atenció al nostre dia a dia, veurem que estem constantment interpretant coses que realment no sabem. I generalment són interpretacions que ens fan mal.

Què fer, doncs? Aprofundir amb la realitat. 

  • Si no sé res de l'amic, puc trucar-lo.
  • Si no tinc parella, sortir més i veure què passa.
  • Si he conegut algú, per saber-ne més, més hauré de sortir amb aquesta persona i observar com em sento, en lloc d'interpretar des de casa.


Observar o interpretar? Tema delicat. Si interpretem molt, podem acabar creient-nos coses que no són. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La seva opinió ens interessa!