Cuidar les formes. Evitar conflictes

Cuidar les formes. Evitar conflictes

Moltes vegades les dificultats de relacions familiars, parella, amics, laborals... vénen de no saber cuidar les formes. Encara que jo tingui raó si ho dic malament, segurament activo l'orgull de l'altre/a, i comencem un "duelo" tipo western, en què ens anem disparant mútuament.

Cal ser conscients del nostre to, les nostres mans, la nostra mirada... si l'expressió no verbal és hostil, generarem hostilitat. I si no en som conscients no entendrem que l'altra persona es posi a la defensiva.

Cal saber en una conversa si posem gasolina o en treiem per veure si augmentem o disminuim el nivell de conflicte. Crec que és una bona experiència ser conscients d'això i no afegir gasolina al foc. Depèn de cadascú.

En una situació, conversa conflictiva algú ha de començar a apagar el foc.

Està a les nostres mans fer que les relacions flueixin més.

Si en vols saber, més vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY

Zona de comoditat, zona de transformació, zona de pànic

Zona de comoditat, zona de transformació, zona de pànic

Què és la nostra zona de comoditat?

Són aquelles situacions que tenim controlades, que no ens produeixen inquietud ni por. Podem passar tota la nostra vida en zones de comoditat. El preu és que no avancem cap a una major plenitud vital, ja que no explorem tot el que podem arribar a ser com a persones. Ens queda un sentiment d'insatisfacció.

La zona de transformació és sortir de la zona de comoditat i viure noves experiències que ens facin sentir molt més segurs/es davant de nous reptes, davant de nous canvis, davant de noves persones...

Som les nostres experiències, si experimentem poc, la nostra vida serà segurament bastant reduïda. Experimentem a la zona de transformació.

La zona de pànic. Si sóc massa arriscat/a puc anar a la zona de pànic, que pot ser un acte d'orgull, jo puc anar “a tope”” sense reconèixer que necessitem anar amb certa prudència. Si actuo anant a la zona de pànic, pot ser que no em funcioni i torni directament a la zona de comoditat durant un temps ja que he quedat escarmentat/a.

Si en vols saber més, vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY

Saps posar límits?

Saps posar límits?

Si poso bé els límits, m'evito molts i molts problemes posteriors. Posar límits és un acte de respecte cap a un mateix/a. Cal, però, també, respectar els altres. És a dir, mirar de posar límits sense ofendre els altres.

Hi ha gent que al primer límit es paren, n'hi ha d'altra que hem de ser més contundents, si no ens envaeixen. I quan algú t'ha envaït, costa molt més posar els límits.

Si admirem molt a alguna persona, a vegades ens costa més. No fos cas que no ens valorés el suficient davant el nostre No.

Si sabem posar límits, la nostra vida és més i més senzilla. Perquè també voldrà dir que em respecto més i això incrementa la meva autoestima.

Really, els límits és un tema fonamental. Insisteixo, sempre mirant de respectar els altres.

Per saber-ne més, vine als cursos OPEN MIND, OPEN BODY.

Cobreixes les teves necessitats emocionals?

Cobreixes les teves necessitats emocionals?

Si les cobreixes, et sentiràs amb:
interès, tranquil·litat,  relaxament,  alegria, energia,  motivació,  equilibri, comprensió...

Si no les cobreixes et sentiràs amb:
poca energia,  avorriment,  inquietud interna,  nervis,  desesperança, cansanci, sense ganes...

Què fer, doncs?
 Cal veure la insatisfacció com una amiga que ens diu que, sisplau, la mirem per veure quina necessitat hem de cobrir.

Primer de tot escoltar quina necessitat vol ser coberta i potser tu la ignores.

Després si veus que tu no la pots cobrir per tu sol/a, pots preguntar-te què pots fer, i també pots demanar ajuda a amics/amigues o gent que mereixi confiança.

Val la pensa escoltar-se un mateix/a. Segurament és l'únic camí per saber què vol el nostre interior i així tenir una vida més integrada entre el que necessitem i el que fem.

Si en vols saber més, Vine als cursos Open Mind, Open Body

Possible o probable? Camí cap a una vida més tranquil·la.

Possible o probable? Camí cap a una vida més tranquil·la. Si confonem el possible amb el probable, el nostre estat anímic serà tan volàtil com la borsa.

Si penso que em moriré de gana pot ser possible, però no probable.

El meu estat anímic em farà disminuir les meves capacitats per afrontar les adversitats.

Què fer? Informar-me de la situació, preguntar a persones de confiança com ho veuen des de fora i veure què puc fer.

Tinc més consciència i puc distingir entre el possible o el probable.

Actuo en conseqüència.

Rebaixo l'estrès i la tensió interior. Pas a l'acció, no em quedo paralitzat o surto corrent.

Please, no confonguem el possible amb el probable. Crec que és un tema crucial per al nostre estat mental i emocional. I al mateix temps corporal (tenir més o menys tensions).

Per saber mes, cursos Open Mind, Open Body.

Què fer si em falta la voluntat?

Què fer si em falta la voluntat?

Totes i tots, a vegades, ens falta la voluntat per anar a fer exercici, per netejar la casa, per fer dieta...

Si volem fer un "change" a la nostra vida per aconseguir resultats, cal ajudar-nos amb la voluntat. És una manera de fer-nos la vida més fàcil.

Coses a fer:
Quedar amb algú per anar a fer exercici. Hi ha gent que sent que ho ha de fer per si mateix/a i no vol quedar amb ningú. A vegades, només a vegades, pot ser el nostre propi orgull o les nostres ganes de no necessitar els altres (tema delicat).

Netejar la casa. Hi ha gent que convida a casa a amics/amigues i d'aquesta manera té l'estímul per netejar i arranjar la casa.

Fer dieta. Hi ha gent que demana a algú de fer-ho conjuntament i anar comentant com va. Fins i tot es pot demanar a algú, si se la pot trucar  en un moment en què es pot trencar la dieta, per rebre encoratjament i retornar a la dieta.

En fi, són petites coses que ens ajuden a la nostra vida diària. 

És fer-nos la vida més fàcil. I si ens fem la vida més fàcil, més fàcil serà relacionar-nos millor en el nostre entorn.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body

Ningú se sent tòxic/a. Sempre són els altres.

Us heu fixat que ara es parla molt de la gent tòxica? 

Curiosament quan parles d’això, ningú se sent tòxic/a.  Sempre són els altres. 

Si volem tenir relacions més tranquil·les i madures, cal veure quina és la nostra part en el conflicte.  Si jo penso que tinc un 90% de raó i l’altra part només un 10 %,  difícilment podré millorar la relació. 

Aquest és el primer pas, quina part de responsabilitat meva hi ha en el conflicte? A partir d’aquí puc començar a veure l’altra persona, si no només veig el que jo penso i sento sense posar-me al lloc de l’altre/a.  

El segon pas és veure parts positives de l’altra persona. Si em costa molt veure-li parts positives, segurament vol dir que qui s’ha de flexibilitzar sóc jo mateix/a. 

Tothom té coses positives. Si faig un exercici diari de veure la part positiva de les persones, faig un favor al món i a mi mateix/a, ja que cada vegada també veuré més coses positives de mi mateix/a. 

És construir una altra manera de veure els altres i a mi mateix/a.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Motivació i autoexigència

Si ets molt exigent amb tu mateix/a, et convidem a fer un exercici de flexibilitat mental.

Fes una llista amb 10 “he de”...

Exemple:

• He d'enviar el CV
• He de cuidar del meu pare/mare
• He d'aprimar-me...

Ara refés aquesta llista i reescrius:

• Escullo enviar CV i així em sentiré millor ja que estic creant possibilitats d'aconseguir feina. I faig accions encaminades a cobrir la meva necessitat de trobar feina.

• Escullo cuidar al meu pare/mare i així em sento proper a ell/ella i segurament em reclamaran menys la meva atenció, ja que se sentiran més atesos.

• Escullo aprimar-me i així em sentiré més segur/a i podré posar-me aquella roba que m'agrada i que em fa sentir tan bé... Tindré més il•lusió per sortir, per anar a la platja...

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body. 

Adéu al sentiment de culpa

La culpa és quan fem alguna cosa que ha danyat la nostra autoimatge. Si la meva autoimatge és d'una persona tranquil·la, que respecta molt als altres, que té bon autocontrol de si mateix/a... i en algun moment sóc agressiu/a amb algú, m'he danyat la meva autoimatge, ja que no quadra amb qui “idealitzo” ser. Si flexibilitzo la meva autoimatge i accepto les meves ombres (el que no vull veure de mi mateix/a), cada vegada tindré menys sentiment de culpa, ja que m'acceptaré amb totes les meves llums i ombres. D'aquesta manera podré demanar perdó a qui hagi ofès, però no des de la culpa, sinó des de la consciència i acceptació de qui sóc ara per ara.

   Acceptant l'ombra, a poc a poc va desapareixent, ja que l'acullo com una part més de mi mateix/a.

Per a saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Ment en pau

Hi ha diferents maneres de deixar la ment en pau.  La clau està en no posar més inputs a la ment durant uns minuts cada dia. Permetre que la ment digereixi tota la informació que ja té. Podem seure en un banc de la ciutat i senzillament quedar-nos quiets/es durant uns 5 minuts, contemplant, observant el que passa pel carrer; sense jutjar, només observar:  "Ara passa un gos, ara  el vent mou les fulles dels arbres, ara el colom menja un tros de pa, ara passa una persona amb sabates brillants, etc."

Només observar tranquil·lament. Si ho fas de manera continuada, segurament et sorprendràs com la teva ment guanya més i més tranquil·litat.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.