Qui sigui fràgil o vulnerable que aixequi el dit...
Jo ja he aixecat el dit.
I poder-me mostrar vulnerable, m'allibera de moltes màscares, de molt de pes.
Mostrar-se com s'és. Se't fa la vida més fàcil, més lleugera...
La pròpia fragilitat ens pot portar a comprendre més els altres.
A vegades l'agressivitat surt de la fragilitat, de la vulnerabilitat, de la por.
Com els animals, quan tener por, poden agredir.
A causa de la fragilitat, els humans busquem molts cops medalles.
Cadascú a la seva manera, és com si ens sentíssim petits i hem de construir-nos màscares tipus:
Jo llegeixo molt, sóc bastant intel·lectual i culte.
Jo tinc molts diners
Jo tinc moltes propietats
Jo sóc "guapo / guapa".
Jo tinc bones relacions socials
Jo sóc important a la meva feina.
Jo porto un rellotge super
Jo he fet 10 quilòmetres corrents, només amb 12 minuts
En fi, cadascú ens volem posar medalles, molts cops per compensar la nostra fragilitat.
Quan algú se sent bé amb si mateix/a, ja no cal demostrar tant, no cal compensar tant. Senzillament s'és qui un/a és.
La fragilitat pot ser una gran amiga per comprendre els altres, per contactar més amb nosaltres, per treure'ns màscares.
La fragilitat, ens pot alliberar de la recerca constant de medalles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
La seva opinió ens interessa!