Saps posar límits?

Si poso bé els límits, m'evito molts i molts problemes posteriors. Posar límits és un acte de respecte cap a un mateix/a. Cal, però, també, respectar els altres. És a dir, mirar de posar límits sense ofendre els altres. Amb respecte.

Hi ha persones que al primer límit s'aturen, n'hi ha d'altres amb els  que hem de ser més contundents, si no, ens envaeixen.
I quan algú t'ha envaït, costa molt més posar els límits...

Si admirem molt a alguna persona, de vegades ens costa més. No fos cas que no ens valorés el suficient davant el nostre No.

Si sabem posar límits, la nostra vida és més i més senzilla. Perquè també voldrà dir que em respecto més i això incrementa la meva autoestima.

                           I tu que en penses? Ens agradaria conèixer la teva opinió.                                  

La importància del cos en el nostre equilibri intern

La importància del cos en el nostre equilibri intern

De vegades, volem solucionar dificultats mentals i emocionals, només des del cap i des del cor.

El cos és un amic i ens pot ajudar molt al nostre equilibri quotidià.

Per començar podem fer exercici físic. Si em fa mandra, puc quedar amb algú i així se'm fa més fàcil. A més a més, aprenc a demanar ajuda.

També puc tenir cura de la meva alimentació. Disminuir menjars i begudes amb molt de sucre, disminuir alcohol, gelats. Incrementar fruites, verdures i sobretot cereals (ens dóna energia estable). Diuen que si  algú nerviós/a incorpora arròs integral durant una setmana als seus àpats, comença a sentir més i més tranquil·litat.

Una altra incorporació interessant és fer meditació diària. Encara que siguin 5 minuts al matí i cinc minuts al vespre. Esquena recta, pelvis cap endavant. Concentració en la respiració; sense forçar, només observar. L'actitud mental ha de ser la d' un/a simple observador/a. 

És a dir, si jo estic meditant i em ve al cap un/a noi/a que acabo de conèixer, en lloc de crear castells i pensar "em casaré amb ell/a, anirem a viure al Maresme... ens agafarem de la mà, li miraré els ulls abraçats en el silenci de la nit..." en lloc de tot això, només observo la meva ment i la deixo lliure cap a on ella vulgui anar.

Si em ve un pensament com "mataria la meva mami" en lloc de rebutjar-lo, em permeto observar-lo i deixar-lo passar. No jutjo, només observo.

La meditació és com una digestió mental i emocional.

Si en vols saber més, vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY.
Hi seràs ben rebut/da i et sentiràs acollit/da. Parlem de  temes profunds amb bon humor, amb riures i somriures. Prenent consciència des de la distància del humor. Ho fem, d'aquest manera, més fàcil, molt més fàcil.

Sabem escoltar?

Sabem escoltar?

Quan et demano que m'escoltis i comences a donar-me consells.
Com creus que em sento?
Només he demanat que m'escoltis, no t'he demanat que em donis consells.

Quan et demano que m'escoltis i comences a dir-me per què no hauria de sentir-me d'aquesta manera.
Com creus que em sento?
Es possbile que em senti negat en la meva emoció. No comprès, sensació de solitud.

Quan et demano que m'escoltis i et sembla que has de fer alguna cosa per a solucionar el meu problema.
Com creus que em sento?
No t'he demanat solucions, només que m'escoltis i que pugui per mi mateix/a trobar solucions. Això em donarà més confiança amb mi mateixa, amb mi mateix.

Potser està bé recordar i recordar que: si fas alguna cosa per mi que puc i necessito fer per mi mateix, es pot incrementar el meu temor i la meva sensació d'ineptitud.

Quan m'acceptes, em senti com em senti. M'estàs ajudant. Començo a sentir les meves pròpies paraules, les meves pròpis emocions, sense interferències. 
Des d'aquí puc anar veient més clar què em passa i començar a prendre decisions per mi mateixa, per mi mateix. 
Començar a sortir d'una situació interna de confusió i passar a fer-ho més fàcil, molt més fàcil.

Si sabem escoltar, tot és  més fàcil, molt més fàcil.

post-vacances

Moltes i molts, segurament s'han quedat un punt enganxats a les vacances i al seu ritme.

Com retornar al ritme quotidià i tornar a tenir ànims renovats?

Com sempre depèn de nosaltres. Si tenim un projecte, estem més ocupats amb les acciones que hem de fer per arribar-hi i d'aquesta manera deixem enrere les vacances, deixem enrere el passat.. Mirem el futur des del presen,t construÏm el nostre futur. 

Podem tenir projectes diaris: quedar amb algú amb qui ens sentim bé i anar a prendre alguna cosa, anar a fer sport, preparar un CV, fer algun curset, aprimar-se per perdre "los heladitos del verano"...cada persona es pot crear el seu petit o gran projecte.

Tenir projectes ens torna la il·lusió, les ganes de viure, l'esperança en el futur.

Tenir projectes depèn de nosaltres. Please comencem tots a tenir nous projectes o a insisitir en els que ja tenim.


El dissabte 5 d'octubre fem la 2a ediciódel taller OPEN MIND, OPEN BODY
. 
Crec que et pot ser de gran ajuda per relacionar-te millor amb tu mateixa, amb tu mateix i amb els altres. I d'aquesta manera veure que la vida és més fàcil i depèn de tu.

Fer-se responsable d'un mateix.

La vida, a vegades, pot semblar adversa. Si em faig, però, responsable, prendré decisions per cuidar-me, per actuar, per veure portes obertes en lloc de portes tancades.

Exemples:
M'agrada un noi/noia. Està aparellat/da. Què fa una persona responsable? Segurament plantejar el tema i veure si hi ha possibilitats d'una relació, després que la persona deixi la relació actual. 

Si no fa això i es començar a enamorar segurament patirà. Una altra opció és no veure la persona fins que l'altre/a s'aclareixi amb els seus sentiments. Són temes delicats, els móns dels sentiments. 

A vegades, però, una forma de cuidar-se és dir "no" per ara, per no endinsar-se en un món de patiment. Potser, només potser.

Alguna persona estimada ha anat al metge. Té càncer. Puc començar a dir que el món és injust, que no s'ho mereix... o senzillament estic al seu costat oferint-li tendresa, comprensió, silenci, estima. 

Davant l'acostament de la mort a una persona estimada, la tendresa pot ser la gran porta d'ajuda al/ a la que se'n va. 

Davant la mort, sempre hi ha portes que s'obren, si estem atents/atentes segurament descobrirem moltes coses de nosaltres mateixos/es i també descobrirem, potser, moltes coses importants de la vida. La mort pot ser una gran mestra. 

Fer-se responsable de la pròpia vida. A partir d'aquí tot canvia, tot és més fàcil.

Per acabar, abans que la mort arribi a la gent estimada, dóna pau dir-los que els estimem. No esperem, doncs, gaire temps a dir "t'estimo" a la gent estimada. La mort no espera. Please, no deixem coses pendents amb els altres, expressem el nostres sentiments i segurament ens sentirem amb més pau interior. Com sempre "is just an opinion".

Si a les vacances, estic amb els pares.

Crec que és un bon moment per refer i millorar relacions, si estem algun dia de vacances amb els pares.

Un moment possiblement idoni per a tenir una nova mirada, un nou apropament, una nova comprensió, un nou estimar sense jutjar.

Si podem fer tot això, moltes de les dificultats que tenim a la vida es poden suavitzar, ens pot donar més i més tranquil·litat.

Tenir coses pendents, al final és un pes afegit que portem a sobre i moltes vegades és una falta de comprensió cap als altres, cap als pares.

Voldríem que els pares ens haguessin educat diferent, ens haguessin dit coses potenciadores i no limitants, ens haguessin donat més afecte, més companyia...tantes coses voldríem dels nostres pares.

Crec que ha arribat el moment de fer-nos responsable cadascú/una de la nostra motxilla. A partir d'aquí abandonar el passat i les seves limitacions (els papis em van dir... i clar ara jo...)  i concentrar-nos en el present i en objectius de futur (si ens planifiquem el dilluns un cap de setmana estimulant, tota la setmana estem millor, i això depèn més de la nostra decisió que de la justificació del passat i de la responsabilitat dels nostres pares).

Sortir de la zona de comoditat implica revisar la nostra relació amb els pares, al mensy aquesta és la meva forma de veure-ho.

Si no jutgem tant, ens concentrem més en tot allò positiu que podem fer. Please, tots plegats, mirem d'anar jutjant cada dia menys i tenir més comprensió cap als altres, cap als pares. Com deia és la meva forma de veure-ho i d'experimentar-ho.

Com sempre, si en voleu saber més, podeu venir als tallers de OPEN MIND, OPEN BODY.

Criticar els altres ens tensa.

Criticar els altres ens tensa.

A vegades, algú ens fa alguna cosa i no ens agrada. No li diem res, i comencem a criticar i a criticar la persona. 

Cada cop que critiquem, si ens observem, veurem que tant a nivell emocional com físic ens tensem. No ens fem bé ni a nosaltres mateixos/es ni a la persona criticada. 

Ni segurament tampoc fem bé a l'entorn, ja que el nostre estat d'ànim està convuls. Segurament no som ecològics i després de criticar algú, rep les conseqüències la gent del nostre costat, que no hi té res a veure.

Què fer, doncs?

Una possibilitat és parlar directament amb la persona i dir-li, amb molt de respecte i sobretot tenint cura de les formes, la cosa que ens ha enfadat. 

Recordem que si no tenim cura de les formes segurament activem l'orgull de l'altre/a. Quan l'orgull està activat, la persona generalment ja no escolta i es defensa (fins i tot amb un to agressiu). 

Una altra opció, en lloc de criticar, és proposar altres maneres de fer, de dir...Si per exemple algú fa un acte que no m'agrada, proposar-li si ho pot fer d'una altra manera.

Si ens parem a pensar el temps que dediquem a criticar els altres, segurament ens sorprendrà, segurament...

Ja estem preparant la 2a edició del taller vivencial OPEN MIND, OPEND BODY. Propera convocatòria 5 d'octubre, dissabte.

Quan algú et menteix, hi ha alguna responsabilitat teva?

Quan algú et menteix, hi ha alguna responsabilitat teva? A vegades, algú ens menteix. Ens enfadem. Has pensat si amb els teus gestos, amb els teus judicis no permets que l'altra persona s'expressi lliurament? Si és així, és fàcil o que et menteixi o que no et digui ni la seva opinió ni el seu sentiment. A vegades intimidem i no som conscients que això paralitza els altres, fa que no estiguin còmodes i per aixó, a vegades, menteixen. T'has preguntat com et sents tu, quan algú t'intimida? Ets clar/a, sincer/a o més aviat reservat i fins i tot pots dir alguan mentida perquè l'altre no s'enfadi? Si intimidem,no és fàcil crear vincles afectius i sincers amb els altrs. Crearem, potser, vincles de por. Millor, doncs, apostar per vincles afectius i sincers. Si creus que intimides, pren consciència i segurament cada vegada seran millor les teves relacions. Si en vols saber més, Vine al taller que fem aquest dissabte dia 13 de juliol. OPEN MIND, OPEN BODY. Seràs ben rebut/da.

Saps posar límits?

Saps posar límits?

Si poso bé els límits, m'evito molts i molts problemes posteriors. Posar límits és un acte de respecte cap a un mateix/a. Cal, però, també, respectar els altres. És a dir, mirar de posar límits sense ofendre els altres.

Hi ha gent que al primer límit es paren, n'hi ha d'altra que hem de ser més contundents, si no ens envaeixen. I quan algú t'ha envaït, costa molt més posar els límits.

Si admirem molt a alguna persona, a vegades ens costa més. No fos cas que no ens valorés el suficient davant el nostre No.

Si sabem posar límits, la nostra vida és més i més senzilla. Perquè també voldrà dir que em respecto més i això incrementa la meva autoestima.

Really, els límits és un tema fonamental. Insisteixo, sempre mirant de respectar els altres.

Per saber-ne més, vine als cursos OPEN MIND, OPEN BODY.

Cobreixes les teves necessitats emocionals?

Cobreixes les teves necessitats emocionals?

Si les cobreixes, et sentiràs amb:
interès, tranquil·litat,  relaxament,  alegria, energia,  motivació,  equilibri, comprensió...

Si no les cobreixes et sentiràs amb:
poca energia,  avorriment,  inquietud interna,  nervis,  desesperança, cansanci, sense ganes...

Què fer, doncs?
 Cal veure la insatisfacció com una amiga que ens diu que, sisplau, la mirem per veure quina necessitat hem de cobrir.

Primer de tot escoltar quina necessitat vol ser coberta i potser tu la ignores.

Després si veus que tu no la pots cobrir per tu sol/a, pots preguntar-te què pots fer, i també pots demanar ajuda a amics/amigues o gent que mereixi confiança.

Val la pensa escoltar-se un mateix/a. Segurament és l'únic camí per saber què vol el nostre interior i així tenir una vida més integrada entre el que necessitem i el que fem.

Si en vols saber més, Vine als cursos Open Mind, Open Body

Possible o probable? Camí cap a una vida més tranquil·la.

Possible o probable? Camí cap a una vida més tranquil·la. Si confonem el possible amb el probable, el nostre estat anímic serà tan volàtil com la borsa.

Si penso que em moriré de gana pot ser possible, però no probable.

El meu estat anímic em farà disminuir les meves capacitats per afrontar les adversitats.

Què fer? Informar-me de la situació, preguntar a persones de confiança com ho veuen des de fora i veure què puc fer.

Tinc més consciència i puc distingir entre el possible o el probable.

Actuo en conseqüència.

Rebaixo l'estrès i la tensió interior. Pas a l'acció, no em quedo paralitzat o surto corrent.

Please, no confonguem el possible amb el probable. Crec que és un tema crucial per al nostre estat mental i emocional. I al mateix temps corporal (tenir més o menys tensions).

Per saber mes, cursos Open Mind, Open Body.

Què fer si em falta la voluntat?

Què fer si em falta la voluntat?

Totes i tots, a vegades, ens falta la voluntat per anar a fer exercici, per netejar la casa, per fer dieta...

Si volem fer un "change" a la nostra vida per aconseguir resultats, cal ajudar-nos amb la voluntat. És una manera de fer-nos la vida més fàcil.

Coses a fer:
Quedar amb algú per anar a fer exercici. Hi ha gent que sent que ho ha de fer per si mateix/a i no vol quedar amb ningú. A vegades, només a vegades, pot ser el nostre propi orgull o les nostres ganes de no necessitar els altres (tema delicat).

Netejar la casa. Hi ha gent que convida a casa a amics/amigues i d'aquesta manera té l'estímul per netejar i arranjar la casa.

Fer dieta. Hi ha gent que demana a algú de fer-ho conjuntament i anar comentant com va. Fins i tot es pot demanar a algú, si se la pot trucar  en un moment en què es pot trencar la dieta, per rebre encoratjament i retornar a la dieta.

En fi, són petites coses que ens ajuden a la nostra vida diària. 

És fer-nos la vida més fàcil. I si ens fem la vida més fàcil, més fàcil serà relacionar-nos millor en el nostre entorn.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body

Ningú se sent tòxic/a. Sempre són els altres.

Us heu fixat que ara es parla molt de la gent tòxica? 

Curiosament quan parles d’això, ningú se sent tòxic/a.  Sempre són els altres. 

Si volem tenir relacions més tranquil·les i madures, cal veure quina és la nostra part en el conflicte.  Si jo penso que tinc un 90% de raó i l’altra part només un 10 %,  difícilment podré millorar la relació. 

Aquest és el primer pas, quina part de responsabilitat meva hi ha en el conflicte? A partir d’aquí puc començar a veure l’altra persona, si no només veig el que jo penso i sento sense posar-me al lloc de l’altre/a.  

El segon pas és veure parts positives de l’altra persona. Si em costa molt veure-li parts positives, segurament vol dir que qui s’ha de flexibilitzar sóc jo mateix/a. 

Tothom té coses positives. Si faig un exercici diari de veure la part positiva de les persones, faig un favor al món i a mi mateix/a, ja que cada vegada també veuré més coses positives de mi mateix/a. 

És construir una altra manera de veure els altres i a mi mateix/a.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Motivació i autoexigència

Si ets molt exigent amb tu mateix/a, et convidem a fer un exercici de flexibilitat mental.

Fes una llista amb 10 “he de”...

Exemple:

• He d'enviar el CV
• He de cuidar del meu pare/mare
• He d'aprimar-me...

Ara refés aquesta llista i reescrius:

• Escullo enviar CV i així em sentiré millor ja que estic creant possibilitats d'aconseguir feina. I faig accions encaminades a cobrir la meva necessitat de trobar feina.

• Escullo cuidar al meu pare/mare i així em sento proper a ell/ella i segurament em reclamaran menys la meva atenció, ja que se sentiran més atesos.

• Escullo aprimar-me i així em sentiré més segur/a i podré posar-me aquella roba que m'agrada i que em fa sentir tan bé... Tindré més il•lusió per sortir, per anar a la platja...

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body. 

Adéu al sentiment de culpa

La culpa és quan fem alguna cosa que ha danyat la nostra autoimatge. Si la meva autoimatge és d'una persona tranquil·la, que respecta molt als altres, que té bon autocontrol de si mateix/a... i en algun moment sóc agressiu/a amb algú, m'he danyat la meva autoimatge, ja que no quadra amb qui “idealitzo” ser. Si flexibilitzo la meva autoimatge i accepto les meves ombres (el que no vull veure de mi mateix/a), cada vegada tindré menys sentiment de culpa, ja que m'acceptaré amb totes les meves llums i ombres. D'aquesta manera podré demanar perdó a qui hagi ofès, però no des de la culpa, sinó des de la consciència i acceptació de qui sóc ara per ara.

   Acceptant l'ombra, a poc a poc va desapareixent, ja que l'acullo com una part més de mi mateix/a.

Per a saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Ment en pau

Hi ha diferents maneres de deixar la ment en pau.  La clau està en no posar més inputs a la ment durant uns minuts cada dia. Permetre que la ment digereixi tota la informació que ja té. Podem seure en un banc de la ciutat i senzillament quedar-nos quiets/es durant uns 5 minuts, contemplant, observant el que passa pel carrer; sense jutjar, només observar:  "Ara passa un gos, ara  el vent mou les fulles dels arbres, ara el colom menja un tros de pa, ara passa una persona amb sabates brillants, etc."

Només observar tranquil·lament. Si ho fas de manera continuada, segurament et sorprendràs com la teva ment guanya més i més tranquil·litat.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Cuida la teva alimentació: Més equilibri mental i emocional.

La glucosa ens dóna energia. 

Si prenem molt dolç, sucres refinats: sucre blanc, de canya, moreno, xocolata, pastisseria, begudes amb sucre, tindrem una pujada d'energia, d'activitat (hiperglucèmia). Però al cap d'unes hores es produeix una baixada energètica (hipoglucèmia) per falta de glucosa. 

Això ens produeix un canvi mental i emocional important. De vegades ens sentim tristos/es i només és causat per una alimentació extrema i poc equilibrada. 

Aliments que ens donen una energia equilibrada i alhora ens equilibra la ment i les emocions: 

• Cereals integrals 
• Llegums 
• Llavors 
• Verdures d'arrel 
• Verdures de fulla
• Algues...

Val la pena a poc a poc prendre consciència de la repercussió que té al nostre món mental, emocional i energètic la nostra forma d'alimentar-nos. Al final, és fer-nos responsables de nosaltres mateixos/es.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Reenquadrar pensaments

És una tècnica que ens permet canviar pensaments negatius per uns altres més positius. És obrir-se a una realitat més àmplia.  De vegades ens quedem amb una sola visió d'una situació i realment hi ha moltes formes de veure-ho.  Si a poc a poc vaig aprenent a reenquadrar pensaments, m'estic creant una realitat molt més transitable, molt més fàcil de portar.  Si canvio els meus pensaments, les meves emocions també canviaran. Fins i tot notaré que el meu cos està cada dia més relaxat, menys tens. Val la pena practicar aquesta tècnica. Exemples: Estic malalt/a: Estic recuperant energies per tornar al món amb més forces. M'ha deixat la parella: Oportunitat per conèixer gent nova, oportunitat per fer-me fort/a davant l'adversitat. S'ha mort una persona estimada: Valoraré encara més la vida i les persones que m'envolten. He de treballar: Escullo treballar i així disposo de diners per estar més tranquil/a. He fracassat: He après molt i em servirà per a properes ocasions. Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Acció o Reacció?

Davant un estímul que no t'agrada, com respons? 

Des de la reacció o des de l'acció? 

Si la teva personalitat la mana el teu nen/a interior, segurament reaccionaràs tal com ho feies de petit/a: 

• amb agressivitat 
• amb morros 
• distanciant-te de les persones que t'han dit alguna cosa que t'ha dolgut o 
• distanciant-te de la vida
• aïllant-te... 

Cadascú tenim diferents formes de reaccionar. 

Generalment ens deixa un mal estar interior i també ressentiment. 

Si prenem una mica de distància, podrem contestar des de l'acció i haurem fet un salt important en el nostre creixement personal. Haurem après a desprendre'ns de les cadenes de la reacció. 

Només necessitem deixar un espai entre l'estímul que no ens agrada i la resposta que donem. 

Si em tracto bé a mi mateix/a serà molt més fàcil viure des de l'acció i no des de la reacció. 

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.