La vida, a vegades, pot semblar adversa. Si em faig, però, responsable, prendré decisions per cuidar-me, per actuar, per veure portes obertes en lloc de portes tancades.
Exemples:
M'agrada un noi/noia. Està aparellat/da. Què fa una persona responsable? Segurament plantejar el tema i veure si hi ha possibilitats d'una relació, després que la persona deixi la relació actual.
Si no fa això i es començar a enamorar segurament patirà. Una altra opció és no veure la persona fins que l'altre/a s'aclareixi amb els seus sentiments. Són temes delicats, els móns dels sentiments.
A vegades, però, una forma de cuidar-se és dir "no" per ara, per no endinsar-se en un món de patiment. Potser, només potser.
Alguna persona estimada ha anat al metge. Té càncer. Puc començar a dir que el món és injust, que no s'ho mereix... o senzillament estic al seu costat oferint-li tendresa, comprensió, silenci, estima.
Davant l'acostament de la mort a una persona estimada, la tendresa pot ser la gran porta d'ajuda al/ a la que se'n va.
Davant la mort, sempre hi ha portes que s'obren, si estem atents/atentes segurament descobrirem moltes coses de nosaltres mateixos/es i també descobrirem, potser, moltes coses importants de la vida. La mort pot ser una gran mestra.
Fer-se responsable de la pròpia vida. A partir d'aquí tot canvia, tot és més fàcil.
Per acabar, abans que la mort arribi a la gent estimada, dóna pau dir-los que els estimem. No esperem, doncs, gaire temps a dir "t'estimo" a la gent estimada. La mort no espera. Please, no deixem coses pendents amb els altres, expressem el nostres sentiments i segurament ens sentirem amb més pau interior. Com sempre "is just an opinion".
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris silenci interior. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris silenci interior. Mostrar tots els missatges
dimecres, 31 de juliol del 2013
dilluns, 1 de juliol del 2013
La por i l'acció
La por i l'acció
A vegades tenim por perquè no mirem la realitat cara a cara. Si la mirem, normalment podem començar a prendre accions que ens portaran cap a solucions.
L'inconscient és un gran amic, l'únic que vol és que li fem cas, que el mirem. No ens demana solucions immediates, però si atenció.
És a dir si tinc una por i no la vull mirar, començaré a sentir-me malament, confòs/a, intranquil/a...
En canvi si, per exemple, agafo un paper, faig un cercle i al mig hi escric la por que tinc, a partir d'aquí puc anar traçant camins cap a accions i cap a solucions. És com descuartitzar la por (abstracte) i anar-la convertint en una cosa concreta, la qual cosa em permetrà actuar més fàcilment.
El pitjor per a la por, és posar-s'hi d'esquena i no voler afrontar-la. Please, és més fàcil. Comencem a mirar-la utilitzant un simple paper i un simple bolígraf. Please.
Si en voleu saber més, Cursos OPEN MIND, OPEN BODY
A vegades tenim por perquè no mirem la realitat cara a cara. Si la mirem, normalment podem començar a prendre accions que ens portaran cap a solucions.
L'inconscient és un gran amic, l'únic que vol és que li fem cas, que el mirem. No ens demana solucions immediates, però si atenció.
És a dir si tinc una por i no la vull mirar, començaré a sentir-me malament, confòs/a, intranquil/a...
En canvi si, per exemple, agafo un paper, faig un cercle i al mig hi escric la por que tinc, a partir d'aquí puc anar traçant camins cap a accions i cap a solucions. És com descuartitzar la por (abstracte) i anar-la convertint en una cosa concreta, la qual cosa em permetrà actuar més fàcilment.
El pitjor per a la por, és posar-s'hi d'esquena i no voler afrontar-la. Please, és més fàcil. Comencem a mirar-la utilitzant un simple paper i un simple bolígraf. Please.
Si en voleu saber més, Cursos OPEN MIND, OPEN BODY
dimecres, 5 de juny del 2013
Adéu al sentiment de culpa
La
culpa és quan fem alguna cosa que ha danyat la nostra autoimatge.
Si
la meva autoimatge és d'una persona tranquil·la, que respecta molt als
altres, que té bon autocontrol de si mateix/a... i
en algun moment sóc agressiu/a amb algú, m'he danyat la meva autoimatge, ja
que no quadra amb qui “idealitzo” ser.
Si
flexibilitzo la meva autoimatge i accepto les meves ombres (el que no vull
veure de mi mateix/a), cada vegada tindré menys sentiment de culpa, ja que
m'acceptaré amb totes les meves llums i ombres.
D'aquesta
manera podré demanar perdó a qui hagi ofès, però no des de la culpa, sinó des
de la consciència i acceptació de qui sóc ara per ara.
|
Acceptant l'ombra, a poc a
poc va desapareixent, ja que l'acullo com una part més de mi mateix/a.
Per a saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.
dimarts, 4 de juny del 2013
Ment en pau
Hi ha diferents maneres de deixar la ment en pau.
La
clau està en no posar més inputs a la ment durant uns minuts cada dia.
Permetre que la ment digereixi tota la informació que ja té.
Podem seure en un banc de la ciutat i senzillament
quedar-nos quiets/es durant uns 5 minuts, contemplant, observant el que passa
pel carrer; sense jutjar, només observar:
"Ara passa un gos, ara el vent mou les fulles dels arbres, ara el
colom menja un tros de pa, ara passa una persona amb sabates brillants, etc."
|
Només observar
tranquil·lament. Si ho fas de manera continuada, segurament et sorprendràs com
la teva ment guanya més i més tranquil·litat.
Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)