Possible o probable? Camí cap a una vida més tranquil·la.

Possible o probable? Camí cap a una vida més tranquil·la. Si confonem el possible amb el probable, el nostre estat anímic serà tan volàtil com la borsa.

Si penso que em moriré de gana pot ser possible, però no probable.

El meu estat anímic em farà disminuir les meves capacitats per afrontar les adversitats.

Què fer? Informar-me de la situació, preguntar a persones de confiança com ho veuen des de fora i veure què puc fer.

Tinc més consciència i puc distingir entre el possible o el probable.

Actuo en conseqüència.

Rebaixo l'estrès i la tensió interior. Pas a l'acció, no em quedo paralitzat o surto corrent.

Please, no confonguem el possible amb el probable. Crec que és un tema crucial per al nostre estat mental i emocional. I al mateix temps corporal (tenir més o menys tensions).

Per saber mes, cursos Open Mind, Open Body.

Motivació i autoexigència

Si ets molt exigent amb tu mateix/a, et convidem a fer un exercici de flexibilitat mental.

Fes una llista amb 10 “he de”...

Exemple:

• He d'enviar el CV
• He de cuidar del meu pare/mare
• He d'aprimar-me...

Ara refés aquesta llista i reescrius:

• Escullo enviar CV i així em sentiré millor ja que estic creant possibilitats d'aconseguir feina. I faig accions encaminades a cobrir la meva necessitat de trobar feina.

• Escullo cuidar al meu pare/mare i així em sento proper a ell/ella i segurament em reclamaran menys la meva atenció, ja que se sentiran més atesos.

• Escullo aprimar-me i així em sentiré més segur/a i podré posar-me aquella roba que m'agrada i que em fa sentir tan bé... Tindré més il•lusió per sortir, per anar a la platja...

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body. 

Adéu al sentiment de culpa

La culpa és quan fem alguna cosa que ha danyat la nostra autoimatge. Si la meva autoimatge és d'una persona tranquil·la, que respecta molt als altres, que té bon autocontrol de si mateix/a... i en algun moment sóc agressiu/a amb algú, m'he danyat la meva autoimatge, ja que no quadra amb qui “idealitzo” ser. Si flexibilitzo la meva autoimatge i accepto les meves ombres (el que no vull veure de mi mateix/a), cada vegada tindré menys sentiment de culpa, ja que m'acceptaré amb totes les meves llums i ombres. D'aquesta manera podré demanar perdó a qui hagi ofès, però no des de la culpa, sinó des de la consciència i acceptació de qui sóc ara per ara.

   Acceptant l'ombra, a poc a poc va desapareixent, ja que l'acullo com una part més de mi mateix/a.

Per a saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Ment en pau

Hi ha diferents maneres de deixar la ment en pau.  La clau està en no posar més inputs a la ment durant uns minuts cada dia. Permetre que la ment digereixi tota la informació que ja té. Podem seure en un banc de la ciutat i senzillament quedar-nos quiets/es durant uns 5 minuts, contemplant, observant el que passa pel carrer; sense jutjar, només observar:  "Ara passa un gos, ara  el vent mou les fulles dels arbres, ara el colom menja un tros de pa, ara passa una persona amb sabates brillants, etc."

Només observar tranquil·lament. Si ho fas de manera continuada, segurament et sorprendràs com la teva ment guanya més i més tranquil·litat.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.