La vida, a vegades, pot semblar adversa. Si em faig, però, responsable, prendré decisions per cuidar-me, per actuar, per veure portes obertes en lloc de portes tancades.
Exemples:
M'agrada un noi/noia. Està aparellat/da. Què fa una persona responsable? Segurament plantejar el tema i veure si hi ha possibilitats d'una relació, després que la persona deixi la relació actual.
Si no fa això i es començar a enamorar segurament patirà. Una altra opció és no veure la persona fins que l'altre/a s'aclareixi amb els seus sentiments. Són temes delicats, els móns dels sentiments.
A vegades, però, una forma de cuidar-se és dir "no" per ara, per no endinsar-se en un món de patiment. Potser, només potser.
Alguna persona estimada ha anat al metge. Té càncer. Puc començar a dir que el món és injust, que no s'ho mereix... o senzillament estic al seu costat oferint-li tendresa, comprensió, silenci, estima.
Davant l'acostament de la mort a una persona estimada, la tendresa pot ser la gran porta d'ajuda al/ a la que se'n va.
Davant la mort, sempre hi ha portes que s'obren, si estem atents/atentes segurament descobrirem moltes coses de nosaltres mateixos/es i també descobrirem, potser, moltes coses importants de la vida. La mort pot ser una gran mestra.
Fer-se responsable de la pròpia vida. A partir d'aquí tot canvia, tot és més fàcil.
Per acabar, abans que la mort arribi a la gent estimada, dóna pau dir-los que els estimem. No esperem, doncs, gaire temps a dir "t'estimo" a la gent estimada. La mort no espera. Please, no deixem coses pendents amb els altres, expressem el nostres sentiments i segurament ens sentirem amb més pau interior. Com sempre "is just an opinion".
dimecres, 31 de juliol del 2013
dissabte, 27 de juliol del 2013
Si a les vacances, estic amb els pares.
Crec que és un bon moment per refer i millorar relacions, si estem algun dia de vacances amb els pares.
Un moment possiblement idoni per a tenir una nova mirada, un nou apropament, una nova comprensió, un nou estimar sense jutjar.
Si podem fer tot això, moltes de les dificultats que tenim a la vida es poden suavitzar, ens pot donar més i més tranquil·litat.
Tenir coses pendents, al final és un pes afegit que portem a sobre i moltes vegades és una falta de comprensió cap als altres, cap als pares.
Voldríem que els pares ens haguessin educat diferent, ens haguessin dit coses potenciadores i no limitants, ens haguessin donat més afecte, més companyia...tantes coses voldríem dels nostres pares.
Crec que ha arribat el moment de fer-nos responsable cadascú/una de la nostra motxilla. A partir d'aquí abandonar el passat i les seves limitacions (els papis em van dir... i clar ara jo...) i concentrar-nos en el present i en objectius de futur (si ens planifiquem el dilluns un cap de setmana estimulant, tota la setmana estem millor, i això depèn més de la nostra decisió que de la justificació del passat i de la responsabilitat dels nostres pares).
Sortir de la zona de comoditat implica revisar la nostra relació amb els pares, al mensy aquesta és la meva forma de veure-ho.
Si no jutgem tant, ens concentrem més en tot allò positiu que podem fer. Please, tots plegats, mirem d'anar jutjant cada dia menys i tenir més comprensió cap als altres, cap als pares. Com deia és la meva forma de veure-ho i d'experimentar-ho.
Com sempre, si en voleu saber més, podeu venir als tallers de OPEN MIND, OPEN BODY.
dimecres, 24 de juliol del 2013
Criticar els altres ens tensa.
Criticar els altres ens tensa.
A vegades, algú ens fa alguna cosa i no ens agrada. No li diem res, i comencem a criticar i a criticar la persona.
Cada cop que critiquem, si ens observem, veurem que tant a nivell emocional com físic ens tensem. No ens fem bé ni a nosaltres mateixos/es ni a la persona criticada.
Ni segurament tampoc fem bé a l'entorn, ja que el nostre estat d'ànim està convuls. Segurament no som ecològics i després de criticar algú, rep les conseqüències la gent del nostre costat, que no hi té res a veure.
Què fer, doncs?
Una possibilitat és parlar directament amb la persona i dir-li, amb molt de respecte i sobretot tenint cura de les formes, la cosa que ens ha enfadat.
Recordem que si no tenim cura de les formes segurament activem l'orgull de l'altre/a. Quan l'orgull està activat, la persona generalment ja no escolta i es defensa (fins i tot amb un to agressiu).
Una altra opció, en lloc de criticar, és proposar altres maneres de fer, de dir...Si per exemple algú fa un acte que no m'agrada, proposar-li si ho pot fer d'una altra manera.
Si ens parem a pensar el temps que dediquem a criticar els altres, segurament ens sorprendrà, segurament...
Ja estem preparant la 2a edició del taller vivencial OPEN MIND, OPEND BODY. Propera convocatòria 5 d'octubre, dissabte.
A vegades, algú ens fa alguna cosa i no ens agrada. No li diem res, i comencem a criticar i a criticar la persona.
Cada cop que critiquem, si ens observem, veurem que tant a nivell emocional com físic ens tensem. No ens fem bé ni a nosaltres mateixos/es ni a la persona criticada.
Ni segurament tampoc fem bé a l'entorn, ja que el nostre estat d'ànim està convuls. Segurament no som ecològics i després de criticar algú, rep les conseqüències la gent del nostre costat, que no hi té res a veure.
Què fer, doncs?
Una possibilitat és parlar directament amb la persona i dir-li, amb molt de respecte i sobretot tenint cura de les formes, la cosa que ens ha enfadat.
Recordem que si no tenim cura de les formes segurament activem l'orgull de l'altre/a. Quan l'orgull està activat, la persona generalment ja no escolta i es defensa (fins i tot amb un to agressiu).
Una altra opció, en lloc de criticar, és proposar altres maneres de fer, de dir...Si per exemple algú fa un acte que no m'agrada, proposar-li si ho pot fer d'una altra manera.
Si ens parem a pensar el temps que dediquem a criticar els altres, segurament ens sorprendrà, segurament...
Ja estem preparant la 2a edició del taller vivencial OPEN MIND, OPEND BODY. Propera convocatòria 5 d'octubre, dissabte.
dissabte, 20 de juliol del 2013
Conte sufí. No sabem i jutgem. Millor, doncs, confiar.
Conte sufí. No sabem i jutgem. Millor, doncs, confiar.
L'únic supervivent d'un naufragi va arribar a una deshabitada illa.
Va demanar ferventment a Allah ser rescatat i cada dia mirava l'horitzó a la recerca d'una ajuda que no arribava.
Cansat va optar per construir-se una cabanya de fusta per protegir-se dels elements i guardar les seves poques pertinences.
Llavors un dia, després de caminar per la illa, a la recerca d'aliment va tornar a la cabanya per trobar-la en flames amb una gran columna de fum aixecant-se cap al cel.
El pitjor havia ocorregut; ho havia perdut tot i es trobava en un estat de desesperació i ràbia.
-Oh Allah!, com pots fer-me això?, -es lamentava.
No obstant això al matí de l'endemà es va despertar amb el so d'un vaixell que s'apropava a la illa. Havien vingut a salvar-lo.
-Com van saber que estava aquí?, -va preguntar el cansat home als seus salvadors.
-Vam veure el seu senyal de fum, -van contestar ells.
És molt fàcil descoratjar-se quan les coses marxen malament. Recorda que quan la teva cabanya es torni fum, pot ser el senyal que l'ajuda està en camí
De vegades, estem en l'atur, estem malalts, deixem una relació... potser siguin senyals de fum, potser. Si pensem i sentim així, en lloc de veure foscor, obrim una porta a l'esperança. Si no sabem, millor no jutjar. Millor confiar.
L'únic supervivent d'un naufragi va arribar a una deshabitada illa.
Va demanar ferventment a Allah ser rescatat i cada dia mirava l'horitzó a la recerca d'una ajuda que no arribava.
Cansat va optar per construir-se una cabanya de fusta per protegir-se dels elements i guardar les seves poques pertinences.
Llavors un dia, després de caminar per la illa, a la recerca d'aliment va tornar a la cabanya per trobar-la en flames amb una gran columna de fum aixecant-se cap al cel.
El pitjor havia ocorregut; ho havia perdut tot i es trobava en un estat de desesperació i ràbia.
-Oh Allah!, com pots fer-me això?, -es lamentava.
No obstant això al matí de l'endemà es va despertar amb el so d'un vaixell que s'apropava a la illa. Havien vingut a salvar-lo.
-Com van saber que estava aquí?, -va preguntar el cansat home als seus salvadors.
-Vam veure el seu senyal de fum, -van contestar ells.
És molt fàcil descoratjar-se quan les coses marxen malament. Recorda que quan la teva cabanya es torni fum, pot ser el senyal que l'ajuda està en camí
De vegades, estem en l'atur, estem malalts, deixem una relació... potser siguin senyals de fum, potser. Si pensem i sentim així, en lloc de veure foscor, obrim una porta a l'esperança. Si no sabem, millor no jutjar. Millor confiar.
dijous, 11 de juliol del 2013
Quan algú et menteix, hi ha alguna responsabilitat teva?
Quan algú et menteix, hi ha alguna responsabilitat teva?
A vegades, algú ens menteix. Ens enfadem.
Has pensat si amb els teus gestos, amb els teus judicis no permets que l'altra persona s'expressi lliurament?
Si és així, és fàcil o que et menteixi o que no et digui ni la seva opinió ni el seu sentiment.
A vegades intimidem i no som conscients que això paralitza els altres, fa que no estiguin còmodes i per aixó, a vegades, menteixen.
T'has preguntat com et sents tu, quan algú t'intimida?
Ets clar/a, sincer/a o més aviat reservat i fins i tot pots dir alguan mentida perquè l'altre no s'enfadi?
Si intimidem,no és fàcil crear vincles afectius i sincers amb els altrs. Crearem, potser, vincles de por.
Millor, doncs, apostar per vincles afectius i sincers. Si creus que intimides, pren consciència i segurament cada vegada seran millor les teves relacions.
Si en vols saber més, Vine al taller que fem aquest dissabte dia 13 de juliol. OPEN MIND, OPEN BODY.
Seràs ben rebut/da.
dissabte, 6 de juliol del 2013
Practicar el somriure
Practicar el somriure
Si volem practicar l'assertivitat, que les nostres relacions millorin i que el nostre dia a dia sigui més fàcil... podem posar en pràctica el somriure. Veurem canvis importants en els/les altres i en nosaltres mateixos/es.
On podem practicar el somriure?
Per exemple si anem a un restaurant i els cambrers, cambreres no són gaire simpàtics podem provar amb el somriure. Segurament ells/elles canviaran i nosaltres haurem après a fer-nos la vida més fàcil. En lloc d'estar amb un run-run de "vaja servei", haurem passat a l'acció per poder dir "passant a l'acció puc fer que la meva vida sigui més i més agradable".
Als restaurants, al bar, al forn, pel carrer, al metro, a l'autobús...Qualsevol lloc i qualsevol situació és l'adequada per practicar el somriure.
Remember que existeix el món psisomàtic i també el somàtic-psíquic. És a dir, amb un canvi corporal també pot canviar el nostre estat mental i emocional. Aquí el somriure ens pot ajudar molt a canviar el nostre estat mental/emocional.
Cal provar-ho i veure què passa. No és una teoria, cal experimentar i que cadascú/una comprovi per si mateix/a si hi ha canvis...
S'apropa OPEN MIND, OPEN BODY. Proper dissabte dia 13. Practicarem també el somriure.
Si volem practicar l'assertivitat, que les nostres relacions millorin i que el nostre dia a dia sigui més fàcil... podem posar en pràctica el somriure. Veurem canvis importants en els/les altres i en nosaltres mateixos/es.
On podem practicar el somriure?
Per exemple si anem a un restaurant i els cambrers, cambreres no són gaire simpàtics podem provar amb el somriure. Segurament ells/elles canviaran i nosaltres haurem après a fer-nos la vida més fàcil. En lloc d'estar amb un run-run de "vaja servei", haurem passat a l'acció per poder dir "passant a l'acció puc fer que la meva vida sigui més i més agradable".
Als restaurants, al bar, al forn, pel carrer, al metro, a l'autobús...Qualsevol lloc i qualsevol situació és l'adequada per practicar el somriure.
Remember que existeix el món psisomàtic i també el somàtic-psíquic. És a dir, amb un canvi corporal també pot canviar el nostre estat mental i emocional. Aquí el somriure ens pot ajudar molt a canviar el nostre estat mental/emocional.
Cal provar-ho i veure què passa. No és una teoria, cal experimentar i que cadascú/una comprovi per si mateix/a si hi ha canvis...
S'apropa OPEN MIND, OPEN BODY. Proper dissabte dia 13. Practicarem també el somriure.
dimecres, 3 de juliol del 2013
L'emoció, a vegades, és falta d'informació.
L'emoció, a vegades, és falta d'informació.
A vegades, sentim una gran ira perquè algú ens havia de trucar i no ho ha fet. Al cap d'un temps sabem que un impediment important va fer que no ens truqués. L'emoció de l'ira disminueix completament.
A vegades, sentim tristesa i enfadament perquè ens hem refredat, al cap d'un temps veiem que ens va anar bé el descans i ara ho veiem tot d'una manera més tranquil·la.
A vegades, tenim por d'alguna situació del futur i al final veiem que era una simple por. Si m'hagués informat millor i no hagués deixat que la meva ment generés fantasies catastròfiques, la por hagués baixat ràpidament.
Davant la situació actual hi ha força por, hi ha gent que pensa "acabaré passant gana" és real o és una fabulació?. Si rebo més informació o en faig un bon ús: tinc uns petits estalvis, puc anar a viure a casa els pares, puc anar a viure a casa d'amics, el moment econòmic es recuperarà... segurament la por baixarà molt i molt. A més sempre que ens generem possibilitats d'acció, la por perd pes.
Crec que és un bon exercici per a cadascú/una, fer l'exercici de sentir una emoció i veure si buscant més informació o fer-ne'n un bon ús de la que tinc, puja o baixa aquesta emoció. A vegades bucejar a la realitat obre possibilitats i ens ajuda molt i molt a la tranquil·litat.
Vaja that's my opinion.
Si en vols saber més, OPEN MIND, OPEND BODY.
Remember dia 13 de juliol. Fes-te la vida més fàcil, abans d'anar de vacances.
A vegades, sentim una gran ira perquè algú ens havia de trucar i no ho ha fet. Al cap d'un temps sabem que un impediment important va fer que no ens truqués. L'emoció de l'ira disminueix completament.
A vegades, sentim tristesa i enfadament perquè ens hem refredat, al cap d'un temps veiem que ens va anar bé el descans i ara ho veiem tot d'una manera més tranquil·la.
A vegades, tenim por d'alguna situació del futur i al final veiem que era una simple por. Si m'hagués informat millor i no hagués deixat que la meva ment generés fantasies catastròfiques, la por hagués baixat ràpidament.
Davant la situació actual hi ha força por, hi ha gent que pensa "acabaré passant gana" és real o és una fabulació?. Si rebo més informació o en faig un bon ús: tinc uns petits estalvis, puc anar a viure a casa els pares, puc anar a viure a casa d'amics, el moment econòmic es recuperarà... segurament la por baixarà molt i molt. A més sempre que ens generem possibilitats d'acció, la por perd pes.
Crec que és un bon exercici per a cadascú/una, fer l'exercici de sentir una emoció i veure si buscant més informació o fer-ne'n un bon ús de la que tinc, puja o baixa aquesta emoció. A vegades bucejar a la realitat obre possibilitats i ens ajuda molt i molt a la tranquil·litat.
Vaja that's my opinion.
Si en vols saber més, OPEN MIND, OPEND BODY.
Remember dia 13 de juliol. Fes-te la vida més fàcil, abans d'anar de vacances.
dilluns, 1 de juliol del 2013
La por i l'acció
La por i l'acció
A vegades tenim por perquè no mirem la realitat cara a cara. Si la mirem, normalment podem començar a prendre accions que ens portaran cap a solucions.
L'inconscient és un gran amic, l'únic que vol és que li fem cas, que el mirem. No ens demana solucions immediates, però si atenció.
És a dir si tinc una por i no la vull mirar, començaré a sentir-me malament, confòs/a, intranquil/a...
En canvi si, per exemple, agafo un paper, faig un cercle i al mig hi escric la por que tinc, a partir d'aquí puc anar traçant camins cap a accions i cap a solucions. És com descuartitzar la por (abstracte) i anar-la convertint en una cosa concreta, la qual cosa em permetrà actuar més fàcilment.
El pitjor per a la por, és posar-s'hi d'esquena i no voler afrontar-la. Please, és més fàcil. Comencem a mirar-la utilitzant un simple paper i un simple bolígraf. Please.
Si en voleu saber més, Cursos OPEN MIND, OPEN BODY
A vegades tenim por perquè no mirem la realitat cara a cara. Si la mirem, normalment podem començar a prendre accions que ens portaran cap a solucions.
L'inconscient és un gran amic, l'únic que vol és que li fem cas, que el mirem. No ens demana solucions immediates, però si atenció.
És a dir si tinc una por i no la vull mirar, començaré a sentir-me malament, confòs/a, intranquil/a...
En canvi si, per exemple, agafo un paper, faig un cercle i al mig hi escric la por que tinc, a partir d'aquí puc anar traçant camins cap a accions i cap a solucions. És com descuartitzar la por (abstracte) i anar-la convertint en una cosa concreta, la qual cosa em permetrà actuar més fàcilment.
El pitjor per a la por, és posar-s'hi d'esquena i no voler afrontar-la. Please, és més fàcil. Comencem a mirar-la utilitzant un simple paper i un simple bolígraf. Please.
Si en voleu saber més, Cursos OPEN MIND, OPEN BODY
Subscriure's a:
Missatges (Atom)