Saps posar límits?

Si poso bé els límits, m'evito molts i molts problemes posteriors. Posar límits és un acte de respecte cap a un mateix/a. Cal, però, també, respectar els altres. És a dir, mirar de posar límits sense ofendre els altres. Amb respecte.

Hi ha persones que al primer límit s'aturen, n'hi ha d'altres amb els  que hem de ser més contundents, si no, ens envaeixen.
I quan algú t'ha envaït, costa molt més posar els límits...

Si admirem molt a alguna persona, de vegades ens costa més. No fos cas que no ens valorés el suficient davant el nostre No.

Si sabem posar límits, la nostra vida és més i més senzilla. Perquè també voldrà dir que em respecto més i això incrementa la meva autoestima.

                           I tu que en penses? Ens agradaria conèixer la teva opinió.                                  

La importància del cos en el nostre equilibri intern

La importància del cos en el nostre equilibri intern

De vegades, volem solucionar dificultats mentals i emocionals, només des del cap i des del cor.

El cos és un amic i ens pot ajudar molt al nostre equilibri quotidià.

Per començar podem fer exercici físic. Si em fa mandra, puc quedar amb algú i així se'm fa més fàcil. A més a més, aprenc a demanar ajuda.

També puc tenir cura de la meva alimentació. Disminuir menjars i begudes amb molt de sucre, disminuir alcohol, gelats. Incrementar fruites, verdures i sobretot cereals (ens dóna energia estable). Diuen que si  algú nerviós/a incorpora arròs integral durant una setmana als seus àpats, comença a sentir més i més tranquil·litat.

Una altra incorporació interessant és fer meditació diària. Encara que siguin 5 minuts al matí i cinc minuts al vespre. Esquena recta, pelvis cap endavant. Concentració en la respiració; sense forçar, només observar. L'actitud mental ha de ser la d' un/a simple observador/a. 

És a dir, si jo estic meditant i em ve al cap un/a noi/a que acabo de conèixer, en lloc de crear castells i pensar "em casaré amb ell/a, anirem a viure al Maresme... ens agafarem de la mà, li miraré els ulls abraçats en el silenci de la nit..." en lloc de tot això, només observo la meva ment i la deixo lliure cap a on ella vulgui anar.

Si em ve un pensament com "mataria la meva mami" en lloc de rebutjar-lo, em permeto observar-lo i deixar-lo passar. No jutjo, només observo.

La meditació és com una digestió mental i emocional.

Si en vols saber més, vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY.
Hi seràs ben rebut/da i et sentiràs acollit/da. Parlem de  temes profunds amb bon humor, amb riures i somriures. Prenent consciència des de la distància del humor. Ho fem, d'aquest manera, més fàcil, molt més fàcil.

Sabem escoltar?

Sabem escoltar?

Quan et demano que m'escoltis i comences a donar-me consells.
Com creus que em sento?
Només he demanat que m'escoltis, no t'he demanat que em donis consells.

Quan et demano que m'escoltis i comences a dir-me per què no hauria de sentir-me d'aquesta manera.
Com creus que em sento?
Es possbile que em senti negat en la meva emoció. No comprès, sensació de solitud.

Quan et demano que m'escoltis i et sembla que has de fer alguna cosa per a solucionar el meu problema.
Com creus que em sento?
No t'he demanat solucions, només que m'escoltis i que pugui per mi mateix/a trobar solucions. Això em donarà més confiança amb mi mateixa, amb mi mateix.

Potser està bé recordar i recordar que: si fas alguna cosa per mi que puc i necessito fer per mi mateix, es pot incrementar el meu temor i la meva sensació d'ineptitud.

Quan m'acceptes, em senti com em senti. M'estàs ajudant. Començo a sentir les meves pròpies paraules, les meves pròpis emocions, sense interferències. 
Des d'aquí puc anar veient més clar què em passa i començar a prendre decisions per mi mateixa, per mi mateix. 
Començar a sortir d'una situació interna de confusió i passar a fer-ho més fàcil, molt més fàcil.

Si sabem escoltar, tot és  més fàcil, molt més fàcil.

post-vacances

Moltes i molts, segurament s'han quedat un punt enganxats a les vacances i al seu ritme.

Com retornar al ritme quotidià i tornar a tenir ànims renovats?

Com sempre depèn de nosaltres. Si tenim un projecte, estem més ocupats amb les acciones que hem de fer per arribar-hi i d'aquesta manera deixem enrere les vacances, deixem enrere el passat.. Mirem el futur des del presen,t construÏm el nostre futur. 

Podem tenir projectes diaris: quedar amb algú amb qui ens sentim bé i anar a prendre alguna cosa, anar a fer sport, preparar un CV, fer algun curset, aprimar-se per perdre "los heladitos del verano"...cada persona es pot crear el seu petit o gran projecte.

Tenir projectes ens torna la il·lusió, les ganes de viure, l'esperança en el futur.

Tenir projectes depèn de nosaltres. Please comencem tots a tenir nous projectes o a insisitir en els que ja tenim.


El dissabte 5 d'octubre fem la 2a ediciódel taller OPEN MIND, OPEN BODY
. 
Crec que et pot ser de gran ajuda per relacionar-te millor amb tu mateixa, amb tu mateix i amb els altres. I d'aquesta manera veure que la vida és més fàcil i depèn de tu.

La fragilitat i les medalles

Qui  sigui fràgil o vulnerable que aixequi el dit...

Jo ja he aixecat el dit. 

I poder-me mostrar vulnerable, m'allibera de moltes màscares, de molt de pes. 

Mostrar-se com s'és. Se't fa la vida més fàcil, més lleugera...

La pròpia fragilitat ens pot portar a comprendre més els altres. 

A vegades l'agressivitat surt de la fragilitat, de la vulnerabilitat, de la por.

Com els animals, quan tener por, poden agredir.

A causa de la fragilitat, els humans busquem molts cops medalles. 

Cadascú a la seva manera, és com si ens sentíssim petits i hem de construir-nos màscares tipus:

Jo llegeixo molt, sóc bastant intel·lectual i culte.
Jo tinc molts diners
Jo tinc moltes propietats
Jo sóc "guapo / guapa". 
Jo tinc bones relacions socials
Jo sóc important a la meva feina.
Jo porto un rellotge super
Jo he fet 10 quilòmetres corrents, només amb 12 minuts

En fi, cadascú ens volem posar medalles, molts cops per compensar la nostra fragilitat.

Quan algú se sent bé amb si mateix/a, ja no cal demostrar tant, no cal compensar tant. Senzillament s'és qui un/a és.

La fragilitat pot ser una gran amiga per comprendre els altres, per contactar més amb nosaltres, per treure'ns màscares.

La fragilitat, ens pot alliberar de la recerca constant de medalles.

Observació o interpretació?

Moltes vegades davant d'un fet, fem interpretacions. Com si fóssim el friend Rappel i la seva bola d'interpretar la realitat.

Exemples:
1. Un amic no em truca i em va dir què em trucaria ahir... Això és un fet observable. 

La interpretació pot ser:

• Alguna cosa li he fet i ara no vol ser el meu amic. 
• Segur que deu estar a l'hospital, li deu haver passat alguna cosa greu.
• M'està castigant per alguna cosa que li vaig dir... així fins a l'infinit.

2. No trobo parella. Fet observable, ara no tinc parella.

Interpretació:

• Clar com que sóc lleig, lletja, ningú vol estar amb mi.
• Tal com està el mercat... no hi ha res potable...
• Tal com m'ha anat el passat, segur que sempre estaré sol/sola

3. He conegut un noi/noia i m'ha donat el número de mòbil.

Interpretació:

• Segur que em casaré amb ell/ella. Segur que li agrado molt
• M'ha donat el número per quedar bé. Segur que no vol res de mi, com es pot fixar amb mi?

Si parem atenció al nostre dia a dia, veurem que estem constantment interpretant coses que realment no sabem. I generalment són interpretacions que ens fan mal.

Què fer, doncs? Aprofundir amb la realitat. 

• Si no sé res de l'amic, puc trucar-lo.
• Si no tinc parella, sortir més i veure què passa.
• Si he conegut algú, per saber-ne més, més hauré de sortir amb aquesta persona i observar com em sento, en lloc d'interpretar des de casa.

Observar o interpretar? Tema delicat. Si interpretem molt, podem acabar creient-nos coses que no són. 

Fer-se responsable d'un mateix.

La vida, a vegades, pot semblar adversa. Si em faig, però, responsable, prendré decisions per cuidar-me, per actuar, per veure portes obertes en lloc de portes tancades.

Exemples:
M'agrada un noi/noia. Està aparellat/da. Què fa una persona responsable? Segurament plantejar el tema i veure si hi ha possibilitats d'una relació, després que la persona deixi la relació actual. 

Si no fa això i es començar a enamorar segurament patirà. Una altra opció és no veure la persona fins que l'altre/a s'aclareixi amb els seus sentiments. Són temes delicats, els móns dels sentiments. 

A vegades, però, una forma de cuidar-se és dir "no" per ara, per no endinsar-se en un món de patiment. Potser, només potser.

Alguna persona estimada ha anat al metge. Té càncer. Puc començar a dir que el món és injust, que no s'ho mereix... o senzillament estic al seu costat oferint-li tendresa, comprensió, silenci, estima. 

Davant l'acostament de la mort a una persona estimada, la tendresa pot ser la gran porta d'ajuda al/ a la que se'n va. 

Davant la mort, sempre hi ha portes que s'obren, si estem atents/atentes segurament descobrirem moltes coses de nosaltres mateixos/es i també descobrirem, potser, moltes coses importants de la vida. La mort pot ser una gran mestra. 

Fer-se responsable de la pròpia vida. A partir d'aquí tot canvia, tot és més fàcil.

Per acabar, abans que la mort arribi a la gent estimada, dóna pau dir-los que els estimem. No esperem, doncs, gaire temps a dir "t'estimo" a la gent estimada. La mort no espera. Please, no deixem coses pendents amb els altres, expressem el nostres sentiments i segurament ens sentirem amb més pau interior. Com sempre "is just an opinion".

Si a les vacances, estic amb els pares.

Crec que és un bon moment per refer i millorar relacions, si estem algun dia de vacances amb els pares.

Un moment possiblement idoni per a tenir una nova mirada, un nou apropament, una nova comprensió, un nou estimar sense jutjar.

Si podem fer tot això, moltes de les dificultats que tenim a la vida es poden suavitzar, ens pot donar més i més tranquil·litat.

Tenir coses pendents, al final és un pes afegit que portem a sobre i moltes vegades és una falta de comprensió cap als altres, cap als pares.

Voldríem que els pares ens haguessin educat diferent, ens haguessin dit coses potenciadores i no limitants, ens haguessin donat més afecte, més companyia...tantes coses voldríem dels nostres pares.

Crec que ha arribat el moment de fer-nos responsable cadascú/una de la nostra motxilla. A partir d'aquí abandonar el passat i les seves limitacions (els papis em van dir... i clar ara jo...)  i concentrar-nos en el present i en objectius de futur (si ens planifiquem el dilluns un cap de setmana estimulant, tota la setmana estem millor, i això depèn més de la nostra decisió que de la justificació del passat i de la responsabilitat dels nostres pares).

Sortir de la zona de comoditat implica revisar la nostra relació amb els pares, al mensy aquesta és la meva forma de veure-ho.

Si no jutgem tant, ens concentrem més en tot allò positiu que podem fer. Please, tots plegats, mirem d'anar jutjant cada dia menys i tenir més comprensió cap als altres, cap als pares. Com deia és la meva forma de veure-ho i d'experimentar-ho.

Com sempre, si en voleu saber més, podeu venir als tallers de OPEN MIND, OPEN BODY.

Criticar els altres ens tensa.

Criticar els altres ens tensa.

A vegades, algú ens fa alguna cosa i no ens agrada. No li diem res, i comencem a criticar i a criticar la persona. 

Cada cop que critiquem, si ens observem, veurem que tant a nivell emocional com físic ens tensem. No ens fem bé ni a nosaltres mateixos/es ni a la persona criticada. 

Ni segurament tampoc fem bé a l'entorn, ja que el nostre estat d'ànim està convuls. Segurament no som ecològics i després de criticar algú, rep les conseqüències la gent del nostre costat, que no hi té res a veure.

Què fer, doncs?

Una possibilitat és parlar directament amb la persona i dir-li, amb molt de respecte i sobretot tenint cura de les formes, la cosa que ens ha enfadat. 

Recordem que si no tenim cura de les formes segurament activem l'orgull de l'altre/a. Quan l'orgull està activat, la persona generalment ja no escolta i es defensa (fins i tot amb un to agressiu). 

Una altra opció, en lloc de criticar, és proposar altres maneres de fer, de dir...Si per exemple algú fa un acte que no m'agrada, proposar-li si ho pot fer d'una altra manera.

Si ens parem a pensar el temps que dediquem a criticar els altres, segurament ens sorprendrà, segurament...

Ja estem preparant la 2a edició del taller vivencial OPEN MIND, OPEND BODY. Propera convocatòria 5 d'octubre, dissabte.

Conte sufí. No sabem i jutgem. Millor, doncs, confiar.

Conte sufí. No sabem i jutgem. Millor, doncs, confiar.

L'únic supervivent d'un naufragi va arribar a una deshabitada illa.

Va demanar ferventment a Allah ser rescatat i cada dia mirava l'horitzó a la recerca d'una ajuda que no arribava.

Cansat va optar per construir-se una cabanya de fusta per protegir-se dels elements i guardar les seves poques pertinences.

Llavors un dia, després de caminar per la illa, a la recerca d'aliment va tornar a la cabanya per trobar-la en flames amb una gran columna de fum aixecant-se cap al cel.

El pitjor havia ocorregut; ho havia perdut tot i es trobava en un estat de desesperació i ràbia.

-Oh Allah!, com pots fer-me això?, -es lamentava.

No obstant això al matí de l'endemà es va despertar amb el so d'un vaixell que s'apropava a la illa. Havien vingut a salvar-lo.

-Com van saber que estava aquí?, -va preguntar el cansat home als seus salvadors.

-Vam veure el seu senyal de fum, -van contestar ells.

És molt fàcil descoratjar-se quan les coses marxen malament. Recorda que quan la teva cabanya es torni fum, pot ser el senyal que l'ajuda està en camí

De vegades, estem en l'atur, estem malalts, deixem una relació... potser siguin senyals de fum, potser. Si pensem i sentim així, en lloc de veure foscor, obrim una porta a l'esperança. Si no sabem, millor no jutjar. Millor confiar.

Quan algú et menteix, hi ha alguna responsabilitat teva?

Quan algú et menteix, hi ha alguna responsabilitat teva? A vegades, algú ens menteix. Ens enfadem. Has pensat si amb els teus gestos, amb els teus judicis no permets que l'altra persona s'expressi lliurament? Si és així, és fàcil o que et menteixi o que no et digui ni la seva opinió ni el seu sentiment. A vegades intimidem i no som conscients que això paralitza els altres, fa que no estiguin còmodes i per aixó, a vegades, menteixen. T'has preguntat com et sents tu, quan algú t'intimida? Ets clar/a, sincer/a o més aviat reservat i fins i tot pots dir alguan mentida perquè l'altre no s'enfadi? Si intimidem,no és fàcil crear vincles afectius i sincers amb els altrs. Crearem, potser, vincles de por. Millor, doncs, apostar per vincles afectius i sincers. Si creus que intimides, pren consciència i segurament cada vegada seran millor les teves relacions. Si en vols saber més, Vine al taller que fem aquest dissabte dia 13 de juliol. OPEN MIND, OPEN BODY. Seràs ben rebut/da.

Practicar el somriure

Practicar el somriure

Si volem practicar l'assertivitat, que les nostres relacions millorin i que el nostre dia a dia sigui més fàcil... podem posar en pràctica el somriure. Veurem canvis importants en els/les altres i en nosaltres mateixos/es.

On podem practicar el somriure?
Per exemple si anem a un restaurant i els cambrers, cambreres no són gaire simpàtics podem provar amb el somriure. Segurament ells/elles canviaran i nosaltres haurem après a fer-nos la vida més fàcil. En lloc d'estar amb un run-run de "vaja servei", haurem passat a l'acció per poder dir "passant a l'acció puc fer que la meva vida sigui més i més agradable".

Als restaurants, al bar, al forn, pel carrer, al metro, a l'autobús...Qualsevol lloc i qualsevol situació és l'adequada per practicar el somriure.

Remember que existeix el món psisomàtic i també el somàtic-psíquic. És a dir, amb un canvi corporal també pot canviar el nostre estat mental i emocional. Aquí el somriure ens pot ajudar molt a canviar el nostre estat mental/emocional.

Cal provar-ho i veure què passa. No és una teoria, cal experimentar i que cadascú/una comprovi per si mateix/a si hi ha canvis...

S'apropa OPEN MIND, OPEN BODY. Proper dissabte dia 13. Practicarem també el somriure.

L'emoció, a vegades, és falta d'informació.

L'emoció, a vegades, és falta d'informació.

A vegades, sentim una gran ira perquè algú ens havia de trucar i no ho ha fet. Al cap d'un temps sabem que un impediment important va fer que no ens truqués. L'emoció de l'ira disminueix completament.

A vegades, sentim tristesa i enfadament perquè ens hem refredat, al cap d'un temps veiem que ens va anar bé el descans i ara ho veiem tot d'una manera més tranquil·la.

A vegades, tenim por d'alguna situació del futur i al final veiem que era una simple por. Si m'hagués informat millor i no hagués deixat que la meva ment generés fantasies catastròfiques, la por hagués baixat ràpidament.

Davant la situació actual  hi ha força por, hi ha gent que pensa "acabaré passant gana" és real o és una fabulació?. Si rebo més informació o en faig un bon ús: tinc uns petits estalvis, puc anar a viure a casa els pares, puc anar a viure a casa d'amics, el moment econòmic es recuperarà... segurament la por baixarà molt i molt. A més sempre que ens generem possibilitats d'acció, la por perd pes.

Crec que és un bon exercici per a cadascú/una, fer l'exercici de sentir una emoció i veure si buscant més informació o fer-ne'n  un bon ús de la que tinc, puja o baixa aquesta emoció. A vegades bucejar a la realitat obre possibilitats i ens ajuda molt i molt a la tranquil·litat.

Vaja that's my opinion.

Si en vols saber més, OPEN MIND, OPEND BODY.
Remember dia 13 de juliol. Fes-te la vida més fàcil, abans d'anar de vacances.

La por i l'acció

La por i l'acció

A vegades tenim por perquè no mirem la realitat cara a cara. Si la mirem, normalment podem començar a prendre accions que ens portaran cap a solucions.

L'inconscient és un gran amic, l'únic que vol és que li fem cas, que el mirem. No ens demana solucions immediates, però si atenció.

És a dir si tinc una por i no la vull mirar, començaré a sentir-me malament, confòs/a, intranquil/a...

En canvi si, per exemple, agafo un paper, faig un cercle i al mig hi escric la por que tinc, a partir d'aquí puc anar traçant camins cap a accions i cap a solucions. És com descuartitzar la por (abstracte) i anar-la convertint en una cosa concreta, la qual cosa em permetrà actuar més fàcilment.

El pitjor per a la por, és posar-s'hi d'esquena i no voler afrontar-la. Please, és més fàcil. Comencem a mirar-la utilitzant un simple paper i un simple bolígraf. Please.

Si en voleu saber més, Cursos OPEN MIND, OPEN BODY

Cuidar les formes. Evitar conflictes

Cuidar les formes. Evitar conflictes

Moltes vegades les dificultats de relacions familiars, parella, amics, laborals... vénen de no saber cuidar les formes. Encara que jo tingui raó si ho dic malament, segurament activo l'orgull de l'altre/a, i comencem un "duelo" tipo western, en què ens anem disparant mútuament.

Cal ser conscients del nostre to, les nostres mans, la nostra mirada... si l'expressió no verbal és hostil, generarem hostilitat. I si no en som conscients no entendrem que l'altra persona es posi a la defensiva.

Cal saber en una conversa si posem gasolina o en treiem per veure si augmentem o disminuim el nivell de conflicte. Crec que és una bona experiència ser conscients d'això i no afegir gasolina al foc. Depèn de cadascú.

En una situació, conversa conflictiva algú ha de començar a apagar el foc.

Està a les nostres mans fer que les relacions flueixin més.

Si en vols saber, més vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY

Zona de comoditat, zona de transformació, zona de pànic

Zona de comoditat, zona de transformació, zona de pànic

Què és la nostra zona de comoditat?

Són aquelles situacions que tenim controlades, que no ens produeixen inquietud ni por. Podem passar tota la nostra vida en zones de comoditat. El preu és que no avancem cap a una major plenitud vital, ja que no explorem tot el que podem arribar a ser com a persones. Ens queda un sentiment d'insatisfacció.

La zona de transformació és sortir de la zona de comoditat i viure noves experiències que ens facin sentir molt més segurs/es davant de nous reptes, davant de nous canvis, davant de noves persones...

Som les nostres experiències, si experimentem poc, la nostra vida serà segurament bastant reduïda. Experimentem a la zona de transformació.

La zona de pànic. Si sóc massa arriscat/a puc anar a la zona de pànic, que pot ser un acte d'orgull, jo puc anar “a tope”” sense reconèixer que necessitem anar amb certa prudència. Si actuo anant a la zona de pànic, pot ser que no em funcioni i torni directament a la zona de comoditat durant un temps ja que he quedat escarmentat/a.

Si en vols saber més, vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY

Saps posar límits?

Saps posar límits?

Si poso bé els límits, m'evito molts i molts problemes posteriors. Posar límits és un acte de respecte cap a un mateix/a. Cal, però, també, respectar els altres. És a dir, mirar de posar límits sense ofendre els altres.

Hi ha gent que al primer límit es paren, n'hi ha d'altra que hem de ser més contundents, si no ens envaeixen. I quan algú t'ha envaït, costa molt més posar els límits.

Si admirem molt a alguna persona, a vegades ens costa més. No fos cas que no ens valorés el suficient davant el nostre No.

Si sabem posar límits, la nostra vida és més i més senzilla. Perquè també voldrà dir que em respecto més i això incrementa la meva autoestima.

Really, els límits és un tema fonamental. Insisteixo, sempre mirant de respectar els altres.

Per saber-ne més, vine als cursos OPEN MIND, OPEN BODY.

Què fer si em falta la voluntat?

Què fer si em falta la voluntat?

Totes i tots, a vegades, ens falta la voluntat per anar a fer exercici, per netejar la casa, per fer dieta...

Si volem fer un "change" a la nostra vida per aconseguir resultats, cal ajudar-nos amb la voluntat. És una manera de fer-nos la vida més fàcil.

Coses a fer:
Quedar amb algú per anar a fer exercici. Hi ha gent que sent que ho ha de fer per si mateix/a i no vol quedar amb ningú. A vegades, només a vegades, pot ser el nostre propi orgull o les nostres ganes de no necessitar els altres (tema delicat).

Netejar la casa. Hi ha gent que convida a casa a amics/amigues i d'aquesta manera té l'estímul per netejar i arranjar la casa.

Fer dieta. Hi ha gent que demana a algú de fer-ho conjuntament i anar comentant com va. Fins i tot es pot demanar a algú, si se la pot trucar  en un moment en què es pot trencar la dieta, per rebre encoratjament i retornar a la dieta.

En fi, són petites coses que ens ajuden a la nostra vida diària. 

És fer-nos la vida més fàcil. I si ens fem la vida més fàcil, més fàcil serà relacionar-nos millor en el nostre entorn.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body

Ningú se sent tòxic/a. Sempre són els altres.

Us heu fixat que ara es parla molt de la gent tòxica? 

Curiosament quan parles d’això, ningú se sent tòxic/a.  Sempre són els altres. 

Si volem tenir relacions més tranquil·les i madures, cal veure quina és la nostra part en el conflicte.  Si jo penso que tinc un 90% de raó i l’altra part només un 10 %,  difícilment podré millorar la relació. 

Aquest és el primer pas, quina part de responsabilitat meva hi ha en el conflicte? A partir d’aquí puc començar a veure l’altra persona, si no només veig el que jo penso i sento sense posar-me al lloc de l’altre/a.  

El segon pas és veure parts positives de l’altra persona. Si em costa molt veure-li parts positives, segurament vol dir que qui s’ha de flexibilitzar sóc jo mateix/a. 

Tothom té coses positives. Si faig un exercici diari de veure la part positiva de les persones, faig un favor al món i a mi mateix/a, ja que cada vegada també veuré més coses positives de mi mateix/a. 

És construir una altra manera de veure els altres i a mi mateix/a.

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.

Motivació i autoexigència

Si ets molt exigent amb tu mateix/a, et convidem a fer un exercici de flexibilitat mental.

Fes una llista amb 10 “he de”...

Exemple:

• He d'enviar el CV
• He de cuidar del meu pare/mare
• He d'aprimar-me...

Ara refés aquesta llista i reescrius:

• Escullo enviar CV i així em sentiré millor ja que estic creant possibilitats d'aconseguir feina. I faig accions encaminades a cobrir la meva necessitat de trobar feina.

• Escullo cuidar al meu pare/mare i així em sento proper a ell/ella i segurament em reclamaran menys la meva atenció, ja que se sentiran més atesos.

• Escullo aprimar-me i així em sentiré més segur/a i podré posar-me aquella roba que m'agrada i que em fa sentir tan bé... Tindré més il•lusió per sortir, per anar a la platja...

Per saber-ne més, cursos Open Mind, Open Body.