La vida, a vegades, pot semblar adversa. Si em faig, però, responsable, prendré decisions per cuidar-me, per actuar, per veure portes obertes en lloc de portes tancades.
Exemples:
M'agrada un noi/noia. Està aparellat/da. Què fa una persona responsable? Segurament plantejar el tema i veure si hi ha possibilitats d'una relació, després que la persona deixi la relació actual.
Si no fa això i es començar a enamorar segurament patirà. Una altra opció és no veure la persona fins que l'altre/a s'aclareixi amb els seus sentiments. Són temes delicats, els móns dels sentiments.
A vegades, però, una forma de cuidar-se és dir "no" per ara, per no endinsar-se en un món de patiment. Potser, només potser.
Alguna persona estimada ha anat al metge. Té càncer. Puc començar a dir que el món és injust, que no s'ho mereix... o senzillament estic al seu costat oferint-li tendresa, comprensió, silenci, estima.
Davant l'acostament de la mort a una persona estimada, la tendresa pot ser la gran porta d'ajuda al/ a la que se'n va.
Davant la mort, sempre hi ha portes que s'obren, si estem atents/atentes segurament descobrirem moltes coses de nosaltres mateixos/es i també descobrirem, potser, moltes coses importants de la vida. La mort pot ser una gran mestra.
Fer-se responsable de la pròpia vida. A partir d'aquí tot canvia, tot és més fàcil.
Per acabar, abans que la mort arribi a la gent estimada, dóna pau dir-los que els estimem. No esperem, doncs, gaire temps a dir "t'estimo" a la gent estimada. La mort no espera. Please, no deixem coses pendents amb els altres, expressem el nostres sentiments i segurament ens sentirem amb més pau interior. Com sempre "is just an opinion".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
La seva opinió ens interessa!