Conte sufí. No sabem i jutgem. Millor, doncs, confiar.
L'únic supervivent d'un naufragi va arribar a una deshabitada illa.
Va demanar ferventment a Allah ser rescatat i cada dia mirava l'horitzó a la recerca d'una ajuda que no arribava.
Cansat va optar per construir-se una cabanya de fusta per protegir-se dels elements i guardar les seves poques pertinences.
Llavors un dia, després de caminar per la illa, a la recerca d'aliment va tornar a la cabanya per trobar-la en flames amb una gran columna de fum aixecant-se cap al cel.
El pitjor havia ocorregut; ho havia perdut tot i es trobava en un estat de desesperació i ràbia.
-Oh Allah!, com pots fer-me això?, -es lamentava.
No obstant això al matí de l'endemà es va despertar amb el so d'un vaixell que s'apropava a la illa. Havien vingut a salvar-lo.
-Com van saber que estava aquí?, -va preguntar el cansat home als seus salvadors.
-Vam veure el seu senyal de fum, -van contestar ells.
És molt fàcil descoratjar-se quan les coses marxen malament. Recorda que quan la teva cabanya es torni fum, pot ser el senyal que l'ajuda està en camí
De vegades, estem en l'atur, estem malalts, deixem una relació... potser siguin senyals de fum, potser. Si pensem i sentim així, en lloc de veure foscor, obrim una porta a l'esperança. Si no sabem, millor no jutjar. Millor confiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
La seva opinió ens interessa!