dimecres, 9 de juliol del 2014

La importància del cos en el nostre equilibri intern

La importància del cos en el nostre equilibri intern

De vegades, volem solucionar dificultats mentals i emocionals, només des del cap i des del cor.

El cos és un amic i ens pot ajudar molt al nostre equilibri quotidià.

Per començar podem fer exercici físic. Si em fa mandra, puc quedar amb algú i així se'm fa més fàcil. A més a més, aprenc a demanar ajuda.

També puc tenir cura de la meva alimentació. Disminuir menjars i begudes amb molt de sucre, disminuir alcohol, gelats. Incrementar fruites, verdures i sobretot cereals (ens dóna energia estable). Diuen que si  algú nerviós/a incorpora arròs integral durant una setmana als seus àpats, comença a sentir més i més tranquil·litat.

Una altra incorporació interessant és fer meditació diària. Encara que siguin 5 minuts al matí i cinc minuts al vespre. Esquena recta, pelvis cap endavant. Concentració en la respiració; sense forçar, només observar. L'actitud mental ha de ser la d' un/a simple observador/a. 

És a dir, si jo estic meditant i em ve al cap un/a noi/a que acabo de conèixer, en lloc de crear castells i pensar "em casaré amb ell/a, anirem a viure al Maresme... ens agafarem de la mà, li miraré els ulls abraçats en el silenci de la nit..." en lloc de tot això, només observo la meva ment i la deixo lliure cap a on ella vulgui anar.

Si em ve un pensament com "mataria la meva mami" en lloc de rebutjar-lo, em permeto observar-lo i deixar-lo passar. No jutjo, només observo.

La meditació és com una digestió mental i emocional.

Si en vols saber més, vine als cursos de OPEN MIND, OPEN BODY.
Hi seràs ben rebut/da i et sentiràs acollit/da. Parlem de  temes profunds amb bon humor, amb riures i somriures. Prenent consciència des de la distància del humor. Ho fem, d'aquest manera, més fàcil, molt més fàcil.

dimecres, 9 d’abril del 2014

Sabem escoltar?

Sabem escoltar?

Quan et demano que m'escoltis i comences a donar-me consells.
Com creus que em sento?

Només he demanat que m'escoltis, no t'he demanat que em donis consells.

Quan et demano que m'escoltis i comences a dir-me per què no hauria de sentir-me d'aquesta manera.
Com creus que em sento?
Es possbile que em senti negat en la meva emoció. No comprès, sensació de solitud.

Quan et demano que m'escoltis i et sembla que has de fer alguna cosa per a solucionar el meu problema.
Com creus que em sento?
No t'he demanat solucions, només que m'escoltis i que pugui per mi mateix/a trobar solucions. Això em donarà més confiança amb mi mateixa, amb mi mateix.

Potser està bé recordar i recordar que: si fas alguna cosa per mi que puc i necessito fer per mi mateix, es pot incrementar el meu temor i la meva sensació d'ineptitud.

Quan m'acceptes, em senti com em senti. M'estàs ajudant. Començo a sentir les meves pròpies paraules, les meves pròpis emocions, sense interferències. 
Des d'aquí puc anar veient més clar què em passa i començar a prendre decisions per mi mateixa, per mi mateix. 
Començar a sortir d'una situació interna de confusió i passar a fer-ho més fàcil, molt més fàcil.

Si sabem escoltar, tot és  més fàcil, molt més fàcil.